Fa quaranta dies que vaig arribar de Nicaragua, ja sabeu: cada any marxo amb alguns cooperants més a un petit assentament de camperols sense terra anomenat Betània.

Aquesta aventura va començar l’any 2000. Em van presentar la realitat de 32 famílies que portaven un any vivint sota plàstics i fugint de la justícia que els empresonava per ocupar unes terres il•legalment. Aquell primer any em vaig convertir en escut humà a l’hora que començàvem tot el procés de legalització. Ingenus de nosaltres, crèiem que en dotze mesos hauríem enllestit al seu favor el procés legal i començarien les obres de construcció de les 32 cases –amb aquesta intenció va fer la campanya aquell any el grup UNESCO- . Ja us ho vaig dir aleshores, aquells cèntims es van ocupar en un altre assentament proper sense problemes legals. No ha estat fins aquest agost que hem enllestit la compra dels darrers quatre terrenys i ja hem pogut fer la primera construcció, la casa comunal i el <ranchón> (espècie de cobert sense parets on es fan les activitats comunals). La resta de les cases es construirà a partir del gener del proper any. No us podeu imaginar el que això significa! hi ha joves fins a disset anys que no saben el que és viure en una casa, i ara ja han nascut els primers infants que no sabran el que és viure en una barraca sota plàstics i zenc.

Però tot i que us devia aquesta bona notícia la meva intenció ara és una altra. Hi ha uns disset nois i noies que ja estan o podrien estar estudiant la secundària. La primària l’han pogut fer a una petita escola que va construir una ONG italiana. L’institut està al nucli municipal –Posoltega- a 3 ½ Km. de Betània, però l’ensenyament a Nicaragua no és gratuït, es paga matrícula, mensualitats, dret a examen i correcció... a més del material, les guies d’estudi (no tenen llibres), l’uniforme... Aquest any els hem animat perquè no desertessin la immensa majoria, els hem promès que buscaríem la manera d’aconseguir beques.

I aquesta és la pretensió última d’aquests escrit.

Una beca total per cadascun d’aquests alumnes surt per 100 € per curs -vosaltres, aquí a l’escola això és el que pagueu per mes. Vaig suggerir aquesta qüestió a la darrera reunió del grup UNESCO i es va decidir:

Proposar a tota la comunitat educativa, pares, alumnes, professors, personal no docent, amics de l’Ateneu, BAM, d’Instal•lacions esportives, de la Fundació recaptar entre tots, els diners per poder fer aquestes beques, uns 1500 € anuals.

Aquells de vosaltres que vulgueu, podeu passar per Administració (primer pis, edifici Torre Damians) i lliurar a la Mercè Domènech la quantitat que us sembli- tota quantitat , per petita que sigui, serà ben acollida-. Els qui vulgueu fer l’aportació per txec bancari, ho podeu adreçar al compte corrent núm.: 2100-0802-43-0200403469 de La Caixa a nom de Escola Joan Pelegrí / UNESCO - Nicaragua. Qui estigui interessat en desgravar per l’aportació ho ha de comunicar a la Mercè.

Aquest escrit el publiquem en el portal informàtic de l’Escola perquè el curs acadèmic a Nicaragua comença al gener. Insistirem, però, en el proper número de Calaix de Sastre Sóc a la vostra disposició.

Miquel Cubero i grup UNESCO de l’escola
18 d’octubre / 05