 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Infantil i Primària
23 d'abril del 2001
|
|
|
|
|
|
|
|
Els nens i nenes guardonats enguany han estat:
P3 A
P3 B
P4 A
P4 B
P5 A
P5 B
1r A
1r B
2n A
2n B
3r A
3r B
4t A
4t B
5è A
5è B
6è A
6è B
Berta de Pablo, P3 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Daniel Pereira, P3 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Alba Serés, P3 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Silvia Expósito, P3 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Sara Sicluna, P4 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Pablo Pérez, P4 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Pau Quadrado, P4 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Pere Ribas, P4 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Guillem Borrell, P5 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Maria Sánchez, P5 A
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Ferran Mateu, P5 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Arnau Álvarez, P5 B
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El drac
El drac va arribar
ferotge va estar
i al cap d’uns dies
ja va parar.
El drac tira foc
i ens crema a tothom,
els morts han arribat
per culpa del drac
i els vius han quedat
gràcies al mag.
Miquel Caro
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El drac Didac
Ara ve el drac Didac
amb el dit mullat
i el lleó l’ha mossegat
amb l’ajuda del gat.
Josep Pérez
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El jardí
Cada dia surto al jardí
i miro les roses,les margarides…
i penso que són boniques.
Veig els ocells que canten
des de dalt dels fruiters
que alegren els jardins.
Paola Provost
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El canari
El canari és un ocell
que canta i fa uns sons
molts macos.
El seu cant és fi
com un violí.
Silvia Granollers
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
La lluna
La lluna està penjada
penjadeta a la foscor,
molt avergonyida,
per la gent enlluernada
i està tant, tant espantada
que se’n va molt amunt
i després s’amaga.
Javi Romero
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
La rosa
Rosa,roseta,
tan boniqueta,
d’amor i de felicitat
les roses s’han format.
pètals oberts,
pètals tancats,
per l'olor que fan
estan ben perfumats!
Montse Lara
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
L’escarabat
Al bosc he anat
i floretes he trobat.
De sobte ha arribat
un petit escarabat.
És de molts colors
verd, blau i vermellós.
És un escarabat bufonet
i una mica grassonet.
Ignasi Borrell
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
L’esquirolet
Al bosc he entrat
i he anat a un bonic prat.
He trobat un esquirolet
bufó i entremaliadet.
Estava dalt d’un arbret
i es veia molt petitet.
Li he donat un pinyonet
i ell m’ha donat un petonet.
Guillem Fernández
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
En Pinotxo
Geppetto el bon fuster,
un ninot ha fabricat,
eixerit i espavilat
Pinotxo l’ha anomenat.
Les seves dolenteries
fan que li creixi el nas,
ves amb compte Pinotxo
que te’n penediràs.
A la fi ben penedit,
que amb Geppetto ha tornat,
el bon fuster l’ha perdonat
i en un nen s’ha transformat!
Anna Cutura
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Un gat a la finestra
Jo avui a la finestra
he vist una gran tempesta
Quan la tempesta ha passsat
he vist al gat dalt del terrat,
quan el gat ha marxat
la finestra s’ ha tancat
i a casa meva he arribat
Adéu finestra , adéu terrat
La poesia s’ ha acabat
Marta Viñals
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El mar
De vegades em pregunto:
si el mar és verd?
si el mar és blau?
o potser no té color?
Però el que si sé
és que està ple de peixos platejats,
cavallets empipadors,
meduses punxadores,
pops enredadors i
estrelles juganeres.
De vegades em pregunto:
si el mar és verd?
si el mar és blau?
o potser és la meva imaginació.
Sara Wahab
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El meu gatet
El meu gatet
és molt bufó
té l’orellla tendra
i el nas rodó
El meu gatet
és molt dolç,
si li toques la boca
et fa petons.
Té molts amics
amb els que pot jugar
i amb els que
no deixa de miolar.
Marina Bolea
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Les meves joguines
Tinc un ós de peluix
Que es diu Puig,
també tinc un cavaller
que lluita molt bé,
un nino esquimal,
que s’ha fet molt mal
que viu en un iglú
resistent i dur.
M’agrada molt el meu "action man"
que vola com en Superman
i un pistoler
que de pistoles sempre en té.
També un gos que fa " bub bub "
Que és pelut i molt menut
I un " furby " que quan ha cantat
La son m’ha arribat.
Pol Domènech
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Els meus cabells
Només em desperto,
i ja estic al mirall,
miro i remiro,
i quin cabell de gall!
El meu pare crida i crida:
Pentina't els cabells!
jo faig la meva vida
perquè són els meus cabells.
Em poso gomina
com la meva veïna
domino els cabells
com un espantaocells.
Guillem Martínez
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
La llúdriga
Jo tinc una llúdriga
petita, bonica i grisenca.
Galta rosa,
nas marró.
Menja formatge.
Amb molta afecció.
Alexandra Vinya
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El sol
El sol brilla molt fort
amb les seves flames de color groc
els raigs brillants
espanten tots els infants.
Quan el sol se’n va
la tristesa ve
la lluna dorm
i la gent també.
Sara Expósito
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El llop
A les deu de la nit,
el llop surt del seu llit,
va al bosc a passejar,
a buscar una mica de menjar.
Va a casa de la veïna,
a veure si troba una gallina,
però la veïna l’espera,
i li dóna una "panadera".
El llop se’n va corrent
però no pot córrer,
perquè és molt lent.
Cora López
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
L’elefant
L’elefant està malalt,
li fa mal la panxa,
i li cou el cap.
Aviseu tots al metge
que vingui aviat.
Se’l mira dels peus
fins al cap.
Un remei li dóna
tres panses i tres naps.
Jèssica Hernaiz
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
El circ
Ja no tenim por
per fi el circ està aquí
preparem-nos per gaudir
d’una festa de debò.
Hi ha molts actors
pallassos i trapezistes
valents domadors
i són a les pistes.
Veniu a l'aventura
està apunt de començar
un espectacle d’altura.
Tots van callar
petits i grans espantats,
en veure el trapezista saltar
quedaren bocabadats.
Fou una funció genial
ningú es va a dormir
i tots en general
moltíssim ens vam divertir.
Ruth Amorós
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Un passeig pel bosc
Vaig per un camí entre mig d’altíssimes columnes ,
mentre els meus peus van trepitjant les fullaraques,
que sobre la verda gespa estan
vingudes de l'ombra com un tel
que de verd no puc veure el blau cel.
L’aire fresc i humit omple la meva respiració,
fent que no tingui esforç, ni sudoració,
la meva travessa feréstega de relaxació
M’acompanya una música
feta d’instruments de solfa
que em rodegen: grills i granotes,
ratolins i sargantanes, insectes i ocells
i el vent que bufa amb tots ells.
Petites gotes cauen damunt la meva cara,
tant finíssimes que em queda glaçada
la tremolor fa esgarrifar el meu cos i
el meu esperit s’enlaira,
feliç i dansaire.
Quin goig haver passejat i contemplat aquesta divinitat
tant de bo que hagués durat tota l’eternitat.
Francesc Collado
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
La vida
Si alguna vegada
estimes algú
i aquesta persona
no t’estima a tu.
No et rendeixis fàcilment
que la vida és així.
Lluita pel que vulguis
no ho deixis escapar,
que la vida és una batalla
en la que s’ha de lluitar.
Però així i tot, si tot et
surt malament.
Aprèn que aquesta vida
no dura eternament.
Estefania Ostos
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Negre Nit.
Quin fred que fa!
Avui és una nit d’hivern, d’aquelles que fa tant de fred que no et veus en cor de sortir al carrer, d’aquelles tan negres i tenebroses.
Com que els meus pares se n'han anat i no tinc més llum que la poca que hi ha a l’entrada i una llanterna amb les piles gastades, i l’única escalfor que tinc és la de la llar de foc que hi ha a la sala, m’he dedicat a mirar per la finestra . Veig com el dèbil vent s’emporta les fulles congelades i seques de l’hivern, com els flocs de neu van caient sobre la teulada dels veïns. Sento com el vent bufa i les fulles espetaguen.
Els arbres d’un color blanquinós tenen la sensació que no els queda gaire vida i el cel sembla que hi hagi de caure en qualsevol moment.
Els núvols cobreixen aquell sol que a l’estiu ens enlluerna tant i ens deixa només amb la foscor de la negre nit.
Per un moment m’ha semblat veure quelcom allà darrere d’aquells arbres.
Què és? Penso.
Bé no té importància. Continuo mirant per la finestra…
Estic segura que he vist alguna cosa però no sé
què.
Ei! Ho he tornat a veure, és una imatge difuminada, petita i negra, es mou! Ara sí que no sé què fer…
Sortiria a fora a comprovar-ho, però hi fa fred . Fa massa por!
Continuo mirant per la finestra,però aquest cop fixant-me en allò que havia vist.
Ja ho sé!!!Ja sé què he vist!!!!
És un cadell de gos. Un gosset negre!!
Sense saber ben bé el que estava fent; descartant el que podien dir els meus pares, vaig sortir al bosc.
Tenia molta por.
Tenia fred.
No veia el gos.
Què havia de fer?
No sabia on anava, diguéssim que els peus m’anaven sols…
Llavors el vaig veure.
Era un llaurador, tapant-lo amb una manta el vaig portar a casa i vaig aprofitar la poca escalfor que quedava al foc per escalfar-lo.
Al cap d’unes hores van venir els meus pares, no cal dir que amb l’estat del cadell en aquells moments ens vam quedar el gos.
Aquell gos no era un gos abandonat duia una nota. Una nota per algú.
Entristida vaig llegir-la , em vaig posar molt contenta en veure que la carta era per mi:
Hola Jane, com estàs?
T’envio aquest gosset perquè sé que no tens gaires amics i que necessites companyonia. També crec que aquest gosset t’ajudarà a curar aquesta malaltia que tens, si més no a superar-la.
Cuida'l bé,és molt especial.
Si em busques em dic Blane.
Fos qui fos en Blane tenia raó, el gosset tenia un do especial.
Suposo que tots els nens que tenen animals pensen el mateix de les seves mascotes.
Per cert, el gos es diu NegreNit, com aquella nit d’hivern.
Marta Penas.
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
Des del matí fins al migdia
Pel matí jo des del meu llit,
escolto els rossinyols cantar i
escolto els esquirols menjar
des de l’arbre del costat.
Em vaig despertant,
i per fi em vaig aixecant,
la finestra jo la vaig a obrir
i ja puc veure el sol sortir.
Quin paisatge més bonic!
Doncs ja tinc ganes de sortir d’aquí.
Em vesteixo i surto de casa,
veig l’arc de Sant Martí,
també milers de camins lluir.
Agafo el camí més llarg
i començo a caminar.
On em portarà?
Pels matins mai no sé on aniré a parar,
però quan arribo a la fi del camí
sempre veig alguna cosa que em sorprendrà.
Mentre vaig caminant,
jo vaig pensant on em pot portar
a un riu,
a un llac,
al bosc,
o a altres llocs al·lucinants.
Per fi arribo,
avui veig un llac preciós
que amb la llum del sol
està tan lluminós!
l’aigua està neta.
Què trobem a la dreta?
Un arbre amb rossinyols!
acabats de néixer.
Doncs aviat començaran a donar vols.
I a l’esquerra?
Què hi haurà?
Dos ocellets xiular!
I un se m’ha posat a la mà!
Jo l’he acariciat,
després he jugat amb els animals,
però ara ja es fa tard
me n’he d’anar a menjar
m’acomiado
i dic adéu amb la mà,
Pel matí torno a caminar
arribo a casa i dic:
què bé que m’ho he passat!
Cristina Ortega
Tornar a la relació de nens i nenes premiats
L’illa deserta
Amb força corre el vent.
Les onades xoquen contra les
roques de l’illa deserta
L’illa està deserta , no se sent
ningú cridar , només s’escolten
ocells xiular.
La línia de l'horitzó que forma
el mar , no es pot distingir , perquè
el cel està del mateix color.
El sol il·lumina el mar i les
palmeres de l’illa brillen sense parar.
A la tarda , l’horitzó comença a posar-se
vermell, surt l’arc de sant Martí i
les palmeres deixen de lluir.
Els ocells se’n van a dormir i els
animalets se’n van pel seu camí
Anna Vilella
Tornar a la relació de nens i nenes premiats