|
Infantil
i Primària
|
Naixement
i bateig del drac CROC
|
|

El dia 23 d’abril del 2007 vam batejar el drac CROC
de l’ Escola Joan Pelegrí.

El drac Segimon –capgrós convertit en gegantó per
l’ocasió- i
la classe de P-5 Dracs li van fer de padrins de bateig.

La seva pell parla: és una poesia feta amb més
de 650 estampacions de símbols.

Tot va començar a l’octubre. Els nens i nenes
participen en el disseny,
dibuixant al voltant de 350 dracs
entre tots. Després s’organitzen les “eleccions
a drac”.

El dibuix de la Sara Rodríguez de 3r curs de Primària
va ser el que més va agradar.

Comencem a construir el cap passats els Nadals. Primer
una estructura de filferro
que servirà de volum sobre el que emmotllar el cartró-pedra.

El cartró-pedra és el material que tradicionalment
s’ha fet servir en les nostres contrades per la
construcció de diferents figures festives: capgrossos, gegants, dracs, àligues,
tarasques, mulasses...

Naixerà i l’haurem de batejar! Cal pensar
en els padrins: el drac Segimon (de cap gros a gegantó)...

i els alumnes de la classe de P5 Dracs.

Des del gener fins al març, els alumnes van veient
el procés de construcció.
Es munta una exposició permanent
al passadís de Cicle Superior...ens interessa la
idea
“
tot té un procés, les coses no són inmediates”.

Els més petits tenen l’oportunitat d’anar-li
agafant confiança i carinyo.

Es pinta el cap seguint el model original de la Sara.
Hi ha qui pregunta si no són verds els dracs.
Aquest és vermell, amb una crinera de flames encesses.

Durant les Jornades Culturals, els dies 28, 29 i 30 de
març, s’organitza el que tots els alumnes
d’Infantil i Primària facin una estampació a la seva pell...

des de P-3 fins a 6è.

Durant aquells dies tots els espais de l’escola
estan ocupats: exposicions, projecccions,
recollida de pastissos... Acabem traslladant el taller d’estampació a
la biblioteca Maria Vinyeta.
Realment una biblioteca és el millor emplaçament per “teixir” una
poesia.

Allò que en inici era simple estètica -colors
i formes- comença a deixar
de ser arbitrari i pren significats: les rodones evoquen la perfecció,
la roda, la pilota…;
les estrelles, les il.lusions, els desitjos, on
enviem els sers estimats morts;
les espirals, l’energia que es concentra
o que s’expandeix, sense esclatar, sense fer mal,
sense exhaurir-se,
creixement…;
l’Eixample de Barcelona, l’ordre, la necessitat
de l’ordre,
la diferència dins l’ordre… Els adults
estampem L’EDUCACIÓ.

Hi estampen des del personal de neteja fins al President
de l’Ateneu de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Hi ha funció i responsabilitat educativa en tots
els adults que envoltem als infants.

El futur ha de ser esperançador: el seu color és
el verd. Els amics ens acompanyen i s’il.lusionen
amb els nostres projectes. Una amiga cega, mestra de l’ONCE
ens ajuda amb la seva visió clara.

Arriba el dia! 23 d’abril 2007. Diada de Sant Jordi.
Jocs Florals. Festa de primavera. Padrins a punt.

Hi ha expectació.

A punt de sortir al pati gran.

Més de 650 banderes al vent. És benvinguda
o comiat?
En els actes poètics les interpretacions són sempre subjectives:
cadascú hi veu el que hi veu!

Mama! Hem vist fum de colors!

El drac Segimon obre la desfilada. Uns apassionats alumnes
de Secundària en són protagonistes.

Volem un drac per disfrutar a les festes. Cal que aprengui
a BALLAR!

Acaben ballant plegats padrins i batejat.

Cal coordinació.

Els timbalers -que tant han après amb l’Ivan,
el curs passat, i aquest curs amb en Víctor Gómez-
recullen a la comitiva, donant fi a la festa.

Ha estat una jornada joiosa...

i participada.

LA PERFECCIÓ. L’IDEAL. EL CAMÍ.

LES IL.LUSIONS. EL LLOC DELS DESITJOS.

L’ENERGIA, CONCENTRANT-SE O EXPANDINT-SE. CREIXENT.
INNAGOTABLE.

EL PUNT DE TROBADA. LA SOCIETAT. EL QUE PODEM COMPARTIR.

L’IMPORTÀNCIA DE L’ORDRE. LA DIFERÈNCIA/LA
DISCREPÀNCIA DINS D’UN ORDRE.

LA IMAGINACIÓ. CONSTRUIR EL QUE SEMBLA IMPOSSIBLE.

HI HA UN LLENGUATGE UNIVERSAL, ACOLLIDOR, D’ESTIMACIÓ.

NOMÉS AMB ELS ULLS MOLT OBERTS, AMB ACTITUD OBERTA
I ATENTA,
ARRIBAREM A ESDEVENIR MILLORS.
(Un alumne cec fa anys em protestava. Jo li demanava: Mira!
Ell es justificava: Francesc, no tinc ulls!
Jo no li admetia: No m’enredis! Que et penses que no ho sé? Tu
mires amb les mans!)
L’EDUCACIÓ: calen models, referències,
valors DIFERENTS… versus el PENSAMENT ÚNIC.

L’OPTIMISME. L’ESPERANÇA EN EL FUTUR.
LA CAPACITAT PER RECTIFICAR, PER MILLORAR,
PER TROBAR BONES
SOLUCIONS: LES QUE ENS COMPLAGUIN A TOTS.
El dia 23 de maig, els nostres dracs presideixen el lliurament
de
premis dels JOCS FLORALS de nostre districte.

La Joana Raspall, poetessa, a punt de fer 94 anys, rep
el nostre convit a estampar en la pell del drac.
Ho comparteix amb la seva filla Imma, mestra de l’escola Nadal de Sant
Feliu de Llobregat,
i amb la Rosemary, qui s’ocupa de cuidar-la amb un somriure permanentment.

La trobada ens permet descubrir la persona que hi ha al
darrera de tants versos escampats,
històries, reflexions,
consells, advertiments... La seva porta ens ofereix per
sempre oberta.
|