|
Des
de l'any 1997 l'Escola Joan Pelegrí ofereix als alumnes
d'ESO i de Batxillerat la possibilitat de realitzar, durant
el curs,
un taller de teatre.
Aquest
taller no depèn de cap crèdit
variable, ni està lligat a cap matèria comuna, sinó que
forma part d'una iniciativa personal de la professora d'anglès
Mònica
Pardo que, fora de l'horari escolar, realitza, any darrera
any, el taller de teatre i les obres que els alumnes es
proposen
representar. Tots assagen de manera voluntària un dia a la
setmana en el teatre de l'escola, i tots ells s'aprenen
el
paper i la interpretació que cal fer segons el personatge.
Les
obres representades fins el dia d'avui són molt variades.
Des d'obres actuals com El suïcida, Ens ha caigut
la sogra,
fins a clàssics: Somni d'una
nit d'estiu de Shakespeare o La filla del mar, d'Àngel
Gimerà.
|
|
Els dies 28, 29, 30 i 31 de març de
2006 els components del grup de teatre extraescolar de l’escola,
organitzat per la professora Mònica Pardo, vam viatjar
a Berlín (Alemanya) per a participar en la IV Trobada
Internacional de Teatre Jove, juntament amb grups de teatre
alemanys i austríacs. La trobada es celebrà a
una escola científica i tècnica de la perifèria
de Berlín. Tot i això, la ciutat està excel•lentment
comunicada i no va ser difícil moure’ns des
de les cases de les famílies d’acollida.
Arribàrem el dimarts per la nit i ens
van rebre ràpidament per a anar de dret cap a la casa
de la família que cadascú tenia assignada.
A partir d’aquell moment i durant els quatre dies de
l’estada vam haver d’esprémer al màxim
el nostre anglès per tal de parlar amb ells, que en
tenen un nivell envejable.
Durant els tres dies següents vam compaginar
un parell d’assajos amb les obligades visites turístiques
a la ciutat de Berlín, en les que vam descobrir la
màgia d’aquesta ciutat. De les primeres coses
que ens sobtaren va ser la multitud de vies de transport,
que et permeten anar fàcilment d’un indret a
l’altre de la ciutat.
Vam visitar alguns dels fragments repartits per la ciutat que queden del Mur
de Berlín, la catedral Berliner Dum, la cúpula de la qual va
ser destruïda i posteriorment restaurada en uns bombardejos a la Segona
Guerra Mundial, el parlament alemany Reichtag i la seva majestuosa cúpula
de cristall, el museu egipci Pergamon...
Però sens dubte el lloc més emblemàtic
va ser Alexanderplatz, la plaça principal de la ciutat,
on hi ha la important torre de televisió de Berlín.
Nosaltres la vam trobar caracteritzada com una gran pilota
de futbol rosa amb motiu del Mundial de Futbol a Alemanya.
Alexanderplatz va ser un bon punt de trobada
per quedar i anar caminant a qualsevol dels llocs interessants
per visitar, o simplement per anar a comprar records per
portar a la tornada a Barcelona. De fet, també va
influir que aquesta plaça fos el lloc emblemàtic
una petita anècdota que vam viure amb una dona despullada
que feia una sessió fotogràfica allà enmig,
però això és una altra història...
Als assajos, i sense voler caure en tòpics,
va anar tant malament com és normal dins d’un
assaig general. L’últim cop que vam passar la
nostra representació va haver-hi fins i tot una lesió i
vam haver de suprimir un número acrobàtic que
ens havíem empescat a última hora. Al final,
la frase va ser: “Bah, deixeu-m’ho córrer
i que surti com surti”.
I l’última nit els nervis van
començar a créixer i l’hora es va atansar.
Mentre ens preparàvem i maquillàvem de màquines
i científics per representar la nostra obra, “La
Màquina Perfecta”, comentàvem que no
sabíem si l’humor dels alemanys encaixaria amb
la nostra representació.
I, després de la versió de “Don
Juan Tenorio” dels austríacs i abans de l’obra
de pallassos dels alemanys, vam sortir a l’escenari
per representar amb èxit l’historia del Professor
Machínez i la seva màquina. En contra de les
nostres previsions, els espectadors alemanys es van arribar
a aixecar de les cadires aplaudint, i al final fins i tot
alguns es van apuntar a ballar amb nosaltres a ritme de mambo.
Sens dubte, van ser uns dies esplèndids
dels que guardarem un fantàstic record.
David Belzunce |
|
|
A
finals del curs 2001-2002, el taller de teatre té un atractiu
molt especial: poder participar a la 2ª Trobada Internacional
de Teatre Jove a Marsella. Toni Lladó, s’ocupà dels aspectes
organitzatius que permeteren la presència al concurs i de
l’estada a Marsella, durant la segona setmana de maig,
per fer una representació, juntament amb alumnes de secundària
d'Alemanya, Itàlia, i França. Aquesta trobada es convoca sota
el lema: adaptació teatral de la literatura fantàstica.
Cada grup representa la seva obra durant uns vint minuts que
és el que s'ha establert per participar en la trobada. Per
això els alumnes de l'escola no hem representat tota l'obra
complerta, sinó una escena adaptada.
EL
VIATGE
Ja
us podeu
imaginar dotze persones carregades de maletes, amb una lluna
platejada enorme, unes columnes de cartró de dos metres, el
vestuari, i moltes ganes de triomfar. Un tren fins a Cervere,
després un altre fins Avignon, que per culpa d'un accident
del TGV vam fer un tros del recorregut amb autocar... i per
fi Marseille amb un parell d'hores de retard. Allà ens esperaven
les famílies que ens acollien i els organitzadors de la trobada,
i també dos nois que ens perseguien tot el dia amb les càmeres
de vídeo per fer un bon reportatge de l'estada.
La
tornada va ser més o menys igual, però amb el plaer i la satisfacció
d'haver guanyat dos premis en la nostra primera sortida europea.
EL PROGRAMA
El
programa dels tres dies va ser d'allò que es diu atapeït.
Després de l'acollida vam visitar l'Institut Marcel Pagnol
format per diversos edificis aïllats dins d'un gran recinte,
a l'estil hospital de Sant Pau en petit. Cal destacar l'espectacular
aula d'un professor que estava tota pintada reproduint els
claustres de Siena en el més pur estil renaixentista. Després
de les répétitions (assajos), el dinar, a les 12! i
una passejada amb barca al port de Cassis per acabar amb un
sopar de "gala" a l'institut amb pares, alumnes,
professors i un seguit de atencions, i parlaments de les autoritats
allí representades.
A
l'endemà una volta per la ciutat amb el bus turístic, més
assajos i la visita obligada al Conseil Regional que
ve a ser com la Generalitat de la regió. I el darrer dia més
assajos al teatre Toursky: un teatre professional amb una
sala per 800 persones i un escenari impressionant amb molt
bona sonoritat.
LES REPRESENTACIONS
A
2/4 de 9 del vespre, amb el teatre ple, es va aixecar el teló
per començar el concurs. El jurat estava al seu lloc, i un
representant de cada país va llegir una introducció abans
de aparèixer els italians amb una obra adaptada de l'Odissea
d'Homer a base de música i llum, i una gran tela elàstica
en la que es projectaven els actors a manera d'ombres xineses.
Un muntatge molt ben dissenyat i amb efectes sorprenents.
Després els alemanys que portaven una adaptació de Bertolt
Brecht, austera, amb molta cura del vestuari i amb música
en viu. Abans de la mitja part vam actuar nosaltres. Malgrat
els nervis el públic s'ho va passar d'allò més bé: reia, picava
de mans, i al final grans aplaudiments. A la segona part van
actuar els francesos amb una obra d'una hora de durada, adaptació
de textos de Calvino, Buzzati, i Hermant entre altres. Una
posada en escena realment excepcional i molt professional.
ELS PREMIS
|
Després
de les representacions i les deliberacions del jurat,
tots els participants vam escenificar un espectacle
coreogràfic que simbolitzava la història del món, amb
les seves lluites i angoixes. I finalment els premis:
Premi a la interpretació per l'escola Joan Pelegrí,
i també el primer premi compartit amb els francesos.
És difícil d'explicar l'enorme alegria i satisfacció
d'aquell moment després dels nervis passats. No ens
podríem imaginar aquells guardons després de veure que
els altres ho havien fet molt bé. Cal dir que tothom
va ser molt esportiu: felicitacions, abraçades, emocions...i
ens va faltar un espai per celebrar la festa. A les
12 de la nit vam haver d'anar amb les famílies que ens
acollien.
|
|
L'endemà
al matí a l'estació l'acomiadament de tots els que ens vam
trobar aquests dies. Casi perdem el tren pel difícil que era
per alguns acabar de dir-se adéu, o fins aviat! Segur que
ha estat una experiència inoblidable i que marcarà la vida
de molts de nosaltres.
AGRAÏMENTS
|
|
No
volem acabar aquestes ratlles sense agrair sincerament
a tots els que han fet possible aquesta trobada: A la
direcció de l'escola per donar el vist i plau al projecte;
als professors de l'àrea de socials que han fet les substitucions
del professor acompanyant; als professors que han facilitat
fer exàmens fora de temps en algun dels participants,
a la professora de visual i plàstica Rosa Llauró per les
seves aportacions estètiques en la realització de l'obra,
i a tots aquells altres que ens han donat suport i encoratjat,
i que no volem oblidar encara que no citem explícitament.
|
El que han sentit els
participants:
Un
cop fet és com si estiguessis al cim del món, amb un record
inoblidable que queda al darrera, LAURA
L'emoció
més impactant és saber que davant teu hi ha un munt d'ulls
expectants, ROGER
Ha
sigut una de les millors experiències de tota la meva vida,
i que mai oblidaré, NATALIA
Emoció,
nervis, i moltes ganes, damunt de l'escenari en una nit inoblidable,
MAR
Amistat,
amor i companyonia han sorgit del nostre interior, i hem recuperat
l'alegria d'un somni superior, DAVID FERRANDO
El
somni de cinc dies a Marsella, DAVID VIDAL
Són
somnis fets realitats que mai de la vida ho hagués imaginat.
És una experiència que mai podré oblidar, per tot l'afecte
que ens ha causat, ANAÏS ]
Tots
els que vam participar de l’experiència ens en sentim
satisfets i orgullosos. Tots hem après a conviure amb una
realitat diferent i hem disfrutat d’un moments inoblidables
fent teatre, MÒNICA
PARDO
|
|
