|
|
|
|
El
Projecte Educatiu
|
|
|
|

|
|
|
 |
|
 |
|
|
Trets
d'identitat
|
El
Projecte Educatiu
|
|
|
Tenim
la voluntat d'aplicar el nostre Projecte Educatiu en
la convivència diària dins de l'Escola
i no tan sols a l'organització escolar.
Volem
que les relacions humanes a l'Escola estiguin emmarcades
per aquest Projecte Educatiu. És a dir, cal que
estiguin presidides pel respecte a les persona i a les
seves idees, la tolerància i la manera d'actuar
democràtica.
A
més, pretenem que tant els treballadors i les
treballadores com alumnes tinguin cura i respecte de
tot el material i les instal.lacions d'ús comú
o específic en tot l'àmbit educatiu.
Aquest
Projecte Educatiu va ser aprovat a l'Assemblea de Treballadors
de l'Escola
el 7 de setembre de 1998, després d'un llarg
procés de debat i esmena
a partir de l'anterior Projecte Educatiu, prèviament
aprovat pel Consell Escolar el 28 de gener de 1992.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Pluralisme
i valors democràtics
|
|
|
Ens
manifestem en línia amb la Declaració Universal
dels Drets Humans de les Nacions Unides, quan defineix un
marc de respecte a la llibertat i als Drets i Deures de la
persona. Símbol d'aquesta opció és la
nostra adscripció
a la UNESCO, com a escola associada des de l'any 1992.
Les Escoles Associades portem a la pràctica els objectius
que la UNESCO es proposa com a organisme internacional: la
defensa dels Drets Humans, la Pau, la cooperació internacional
i la relació entre els pobles a través de l'ensenyament,
la ciència i la comunicació.
Així,
doncs, pretenem que la nostra Escola sigui lloc d'acollida
i convivència sense cap mena de discriminació
per motius econòmics, de procedència, de llengua
o ideologia. Tothom hi té cabuda si respecta unes normes
elementals basades en el diàleg, el respecte mutu i
un esperit tolerant.
L'Escola
vol promoure el respecte i la reflexió entorn a valors,
creences i ideologies, negant explícitament qualsevol
espai d'indoctrinaments i proselitisme. En aquest sentit,
declarem estar lliures de qualsevol lligam ideològic
o doctrinal que no sigui l'expressat en el primer paràgraf.
Ara bé, l'Escola de cap de les maneres vol ser neutra
en la seva tasca pedagògica i molt menys vol formar
alumnes neutres i acrítics. La nostra Escola manifesta
la ferma voluntat de fomentar els valors propis d'una societat
democràtica i plural, els quals estan lligats a actituds
de diàleg, solidaritat, llibertat i responsabilitat.
D'aquesta forma pretenem col·laborar amb els alumnes
perquè puguin elaborar de manera autònoma la
seva escala de valors i perquè, a partir dels seus
propis criteris, i com a individus lliures, puguin triar les
seves opcions.
Manifestem
la nostra més absoluta identificació amb la
Declaració dels Drets de l'Infant especialment quan
afirma que: " Cal que el nen sigui educat en un esperit
de comprensió, tolerància, amistat entre els
pobles, pau i fraternitat universal".
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Llibertat
d'opció religiosa
|
|
|
L'Escola
com a institució no adopta cap opció religiosa
si bé respecta la llibertat de tots els seus membres.
Pel
que fa a l'ensenyament de les religions seguim les directrius
vigents del Departament d'Ensenyament.
Els
valors que volem fornir són els propis de la societat
democràtica basats en l'humanisme, el respecte i la
llibertat religiosa de les persones.
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Línia
metodològica
|
|
|
L'Escola,
més que definir-se per una línia metodològica
determinada, opta per l'equilibri i la complementarietat de
mètodes diferents dins d'una Escola comprensiva. Creiem
que l'alumne ha de rebre una educació activa, basada
en el diàleg i l'experiència, un aprenentatge
significatiu, com a mitjà per al seu desenvolupament
com a persona lliure i independent. L'alternança del
treball individual, autonomia personal, amb l'aprenentatge
compartit, com a factor de socialització i de col·laboració
amb els altres, és un altre dels nostres trets educatius.
Les
diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge dels alumnes
demanen una atenció personalitzada que l'escola canalitza
a través de l'acció tutorial i de les diverses
estratègies del tractament de la diversitat. L'objectiu
principal és que cada nen i cada nena, cada noi i cada
noia, obtingui el millor profit possible al llarg del procés
d'ensenyament-aprenentatge.
L'acció
educativa no pot quedar aïllada de l'entorn on haurà
de desenvolupar-se l'alumne. Les sortides escolars, de convivències
i de treball de camp han de millorar-ne el coneixement i ensenyar
a respectar-lo.
L'escola
posa tota la seva experiència i recursos a intentar
que no es produeixi una desconnexió entre teoria i
pràctica, entre treball i estudi, entre escola i societat.
Per aquest motiu, a més d'una formació acadèmica,
donem als nostres alumnes una formació personal, una
formació professional de base a l'ESO
i al Batxillerat i una formació
professional especialitzada als Cicles
Formatius. Amb aquest propòsit, l'Escola garanteix
una oferta variada de Cicles Formatius.
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Llengua
d'aprenentatge
|
|
|
La
catalanitat
ha estat un tret distintiu d'identitat de la institució
des dels seus orígens a començament de segle.
Aquesta s'ha fet palesa en la tasca educativa portada a terme
per molts educadors i exemplificada en la persona d'en Joan
Pelegrí.
L'Escola
té com a llengua vehicular d'aprenentatge el català.
Aquesta opció respon a la identificació del
nostre centre amb el seu entorn català (social, geogràfic
-el barri d'Hostafrancs- i cultural).
Des de l'any 1973, es féu l'opció d'Escola catalana
amb tot el que comporta l'ús del català com
a llengua d'aprenentatge i la incorporació de continguts
culturals catalans en els diversos currículums.
La
llengua castellana s'introdueix a partir de 1r de Primària.
L'Escola garanteix el domini suficient de les dues llengües
(català i castellà) a l'acabament de l'escolaritat
(d'acord amb els criteris fixats pel Departament d'Ensenyament).
La
nostra voluntat, en definitiva, és fomentar un ensenyament
integrador de tota la realitat social catalana, obert al coneixement,
la comprensió i solidaritat amb les altres llengües
i cultures d'arreu de l'estat i del món.
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Llengües
estrangeres
|
|
|
Pel que fa a les llengües estrangeres, a Primària
s'hi introdueix l'anglès a partir de 1r.
Al primer i segon Cicle de l'ESO els alumnes tenen l'anglès
com a primera llengua estrangera i tenen l'oportunitat de
triar crèdits variables de francès, com a segona
llengua aliena.
Al
Batxillerat continua essent l'anglès la primera llengua
estrangera i tenen el francès i l'alemany com a segones,
tot i que pot dependre de les promocions i del currículum.
Als
Cicles Formatius de Grau Superior es fa anglès tècnic.
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Coeducació
|
|
|
L'Escola
inicia l'ensenyament en règim de coeducació
l'any 1972 a l'ensenyament secundari i l'any 1978 a l'educació
primària.
L'entenem
com un compromís educatiu no discriminatori per raó
de gènere i que s'orientarà a la superació
dels papers tradicionals atribuïts a l'home i a la dona.
Tot i el tractament igualitari, la pressió social envers
la desigualtat és tan forta que no és suficient
que l'Escola doni un tractament no discriminatori; sinó
que cal practicar una educació que compensi les discriminacions.
|
|
|
Trets
d'identitat
|
Modalitat
de gestió institucional
|
|
|
La
gestió de l'Escola és
democràtica i participativa. Això no és
tant una rotunda afirmació del que som sinó
una línia d'acció que ens ha de comprometre
a avançar en l'aprofundiment d'aquests valors tant
a nivell de gestió com d'actuació pedagògica.
L'Escola
està governada pel Consell Escolar amb les competències
que la LODE li atribueix. La Junta Econòmica, per delegació
del Consell Escolar, aprova els pressupostos i vigila la seva
aplicació. Aquests òrgans tenen la composició
establerta en el Reglament de Règim Intern de l'Escola.
Els representants del diversos estaments en aquests òrgans
vetllaran per la transparència, informació i
comunicació, per mitjans adients de la gestió
realitzada.
Els
estaments que participen d'aquesta gestió son els següents:
- El
Personal Docent: És bàsic en el funcionament
de l'Escola. El Claustre és el seu òrgan de
reflexió, debat i expressió col·lectiva
dels docents. Les opinions expressades en el Claustre, degudament
contrastades i consensuades majoritàriament, seran
considerades i assumides pels òrgans de gestió
personal i col.legiada sempre que estiguin dins de les atribucions
que la llei estableix al Claustre.
Tots
els càrrecs de gestió personal són
ocupats per membres d'aquest estament. El sistema de gestió
facilitarà i potenciarà la participació
en els òrgans de govern, sempre tenint present que
l'exercici de qualsevol càrrec és temporal
i, en cap cas serà superior a dos mandats consecutius.
-
El P.A.S.: Per la seva funció dins l'Escola tenen
la mateixa consideració i el mateix nivell de responsabilitat
que el professorat. Per tal de garantir que la seva actuació
està d'acord amb la línia pedagògica
de l'Escola és imprescindible que estiguin representats
en tots els òrgans de govern.
-
L'Alumnat: És l'estament que justifica l'existència
de la institució escolar, per tant la seva presència
en els òrgans de gestió és imprescindible,
no sols perquè la seva visió de l'Escola aporta
un component insubstituïble, sinó també
perquè la seva participació forma part del
model educatiu. Cal que els òrgans de gestió
tinguin la suficient agilitat de funcionament per captar
i promoure l'interès i la participació de
l'alumnat.
-
Les Mares i els Pares: La seva participació en la
gestió de la institució també és
imprescindible ja que l'educació és una tasca
compartida entre la família i l'escola. La seva principal
funció, com a col·lectiu, és aportar
la seva visió, en certa forma externa, i per tant
crítica, que impulsi a la institució a optimitzar
el seu funcionament i a renovar-se.
|
|
|
Objectius
pedagògics
|
Formulació
d'objectius: àmbit pedagògic
|
|
|
Dins
de l'àmbit pedagògic el Projecte Curricular
de Centre contempla orientacions i programacions pedagògiques
útils i afavoridores d'una educació integral
que pren com a centre d'interès l'alumne/la alumna
i que s'encabeixen dins el marc dels trets d'identitat del
centre, que a la vegada, reflecteixen els valors democràtics
vigents.
Al moment d'enunciar aquestes programacions i orientacions
pedagògiques, serà necessari considerar la persona
en les seves dimensions bàsiques, intel·lectuals,
afectives i aquella que comprèn les seves destreses
i les seves habilitats manuals i artístiques; això
significa que, al confeccionar les programacions del centre,
haurem d'atendre, de manera equilibrada, al cap, al cor, a
les mans, sentits i sensibilitats dels educands. Totes les
dimensions preses en equilibri dinàmic i degudament
estructurades en les programacions, poden afavorir una educació
integral de qualitat.
L'orientació i la concreció dels programes han
de preveure una realització flexible en cada cas i
en cada moment.
Els propòsits específics que l'escola vol assolir
parteixen del disseny curricular que l'administració
ha establert per a cada una de les etapes. Els objectius generals
de cada una d'elles han estat analitzats i completats a fi
de fer-los més adients als principis d'aquest projecte
educatiu.
|
|
|
Objectius
pedagògics
|
Objectius
generals de l'Educació Infantil
|
|
|
-
Assolir
el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon
al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva
d'ells mateixos i dels altres.
-
Comportar-se
d'acord amb uns hàbits i normes que els porti cap
a una autonomia personal i cap a la col·laboració
amb el grup social.
-
Respondre
a sentiments d'afecte i respectar la diversitat.
-
Progressar
en el coneixement i domini del seu cos i de les seves
possibilitats adquirint hàbits bàsics de
salut i benestar.
-
Comunicar-se
i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos
i situacions de comunicació habituals per mitja
dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic,
plàstic, musical i matemàtic.
-
Observar
i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat
i respecte, identificant característiques i propietats
significatives dels elements que el conformen i apreciant
positivament manifestacions artístiques i culturals
adients a la seva edat.
-
Conèixer,
mitjançant la participació en manifestacions
culturals tradicionals i folklòriques, signes d'identitat
propis de Catalunya.
-
Establir
relacions entre els objectes aplicant les estructures
del pensament intuïtiu, elaborant una primera representació
mental de l'espai i del temps a partir de les pròpies
vivències.
-
Representar
i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada
i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques
que els ofereix el joc i altres formes de representació.
-
Discriminar,
relacionar i retenir dades sensorials.
|
|
|
Objectius
pedagògics
|
Objectius
generals de l'Educació Primària
|
|
|
-
Conèixer i acceptar la pròpia identitat,
les seves possibilitats afectives i de relació.
Progressar en l'autonomia i la iniciativa personal a l'hora
de valorar situacions i de prendre decisions, per resoldre-les,
assumir-ne les conseqüències reconeixent els
propis errors i encerts.
-
Conèixer el propi cos, i les possibilitats motrius.
Progressar en l'equilibri personal i en l'adopció
d'hàbits de salut i higiene personal: en l'alimentació,
en el repòs, en l'exercici físic, i en l'esbarjo.
-
Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable
amb capacitats d'expressar els propis punts de vista i
descartar els dels altres, acceptant les seves diferències
amb respecte i tolerància i qüestionant els
errors i conductes poc socials. Respectar els valors morals,
socials i ètics propis d'altri per exercitar-se
en els principis bàsics d'una convivència
harmònica i d'estima per la pau.
Prendre consciència de la necessitat de normes
que regulin la vida col·lectiva i adaptar-hi el
seu comportament.
-
Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana
mitjançant processos d'identificació, planificació,
realització i verificació d'activitats al
seu abast.
Desenvolupar la capacitats d'organitzar-se en grup i les
seves possibilitats de relació.
-
Conèixer í utilitzar correctament i apropiadament
la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprant-la
normalment com a llengua vehicular í d'aprenentatge.
-
Conèixer la llengua castellana a nivell oral i
escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament
com a font d'informació i vehicle d'expressió.
-
Comprendre i expressar en una llengua estrangera missatges
senzills propis de la vida de cada dia.
-
Comprendre el medi físic i natural, els principals
mecanismes que el regeixen a partir de l'observació
sistemàtica de fets i fenòmens senzills
ajudant-se de procediments que complementin l'observació
i la importància de la seva conservació
i millora per a la humanitat.
-
Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en
els seus aspectes -naturals, socials culturals, tradicionals
i històrics- en tant que medi definidor de la identitat
nacional i personal i progressar en el sentiment de pertinença
al país.
-
Mostrar
actituds de respecte, conservació i ús correcte
dels recursos materials, tècnics, naturals i socials.
Manifestar criteri propi davant el consum i els mitjans
de comunicació en situacions assequibles.
-
Emprar
els conceptes i les relacions matemàtiques elementals
i dominar les operacions bàsiques per tal de representar
i interpretar l'espai, les situacions i les experiències,
mitjançant llenguatge matemàtic. Comprendre
la lògica de les operacions elementals i saber-la
aplicar en la resolució de problemes pràctics.
-
Comunicar-se
a través dels mitjans d'expressió verbal,
corporal, visual, plàstic í musical; desenvolupant
la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat
de gaudir de les manifestacions artístiques.
-
Conèixer
i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva
conservació i respectar la diversitat lingüística
i cultural dels pobles i de les persones.
-
Aplicar
els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa
problemes diversos, amb els recursos apropiats i coneguts.
-
Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball
intel·lectual incloent-hi la utilització
dels recursos de la tecnologia de la informació
que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i permeten
reduir tasques rutinàries. Considerar els valors
humans per damunt de qualsevol servitud a les noves tecnologies.
|
|
|
Objectius
pedagògics
|
Objectius
generals de
l'Educació Secundària Obligatòria
|
|
|
-
Conèixer i comprendre els aspectes bàsics
del funcionament del propi cos i de les conseqüències
dels actes i decisions personals per a la salut individual
i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten
els hàbits d'exercici físic, d'higiene,
d'una alimentació adequada, de repòs, d'esbarjo
i de distensió i la seva incidència en els
hàbits d'estudi i de treball.
-
Formar-se una imatge ajustada d'ell mateix, de les pròpies
característiques i possibilitats, per desenvolupar
un nivell d'autoestima que permeti encarrilar d'una forma
autònoma i equilibrada la pròpia activitat;
valorar l'esforç i la superació de les dificultats,
i contribuir al benestar personal i col·lectiu,
desenvolupant la independència de criteri, acceptant
el risc de prendre decisions, assumint les conseqüències
i reconeixent els propis encerts i errors.
-
Conèixer i viure la pròpia sexualitat amb
serenitat i sense complexos. Els alumnes descobreixen
la sexualitat de forma natural durant l'Educació
Secundària Obligatòria, com expressió
i vivència personal. Cal ajudar-los en aquest procés
proporcionant-los les informacions adients, responent
els seus dubtes i reflexionant sobre els seus comportaments.
-
Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats
de grup, adoptant actituds positives com la flexibilitat,
la comprensió, la solidaritat, l'interès
i la tolerància, per superar inhibicions i prejudicis
i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l'edat,
a l'ètnia, al sexe i a diferències de caràcter
físic, psíquic, social i altres característiques
personals. Viure la diversitat com un element positiu.
-
Analitzar les institucions, els mecanismes i els valors
que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera
especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà
dins dels àmbits socials més immediats -la
família, el centre educatiu, la població,
la comarca i la nació que li permetin d'elaborar
judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia,
iniciativa i esperit crític en la vida activa i
adulta. Construir una imatge positiva de l'Escola i les
altres institucions esmentades que els faci sentir-se
identificats amb elles i, alhora, els faci sentir membres
responsables d'aquestes.
-
Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i
condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen
les activitats humanes i contribuir activament a la seva
defensa, conservació i millora com a element determinant
de la qualitat de vida. Respectar el medi ambient, entendre'l
i incidir-hi positivament.
-
Conèixer els elements essencials del desenvolupament
científic i tecnològic, valorant el seu
caràcter canviant, les seves causes i les seves
implicacions sobre la persona, la societat i l'entorn
físic.
-
Identificar i assumir com a pròpies les característiques
històriques, culturals, geogràfiques i socials
de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels
pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar
una actitud d'interès i respecte envers l'exercici
d'aquest dret.
-
Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat,
correcció, autonomia i creativitat, en llengua
catalana i castellana, fent-los servir per comunicar-se
i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar
sobre els processos implicats en l'ús del propi
llenguatge. Es donarà una especial atenció
al català com a llengua pròpia.
-
Poder entendre i crear textos curts en una llengua estrangera.
-
Entendre,
interpretar i produir missatges amb propietat, correcció,
autonomia i creativitat, utilitzant llenguatges i simbologia
artística, científica i tècnica,
a fi d'enriquir les pròpies possibilitats de comunicació
i reflexionar sobre els processos implicats en el seu
desenvolupament.
-
Identificar
problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar
estratègies per resoldre'ls, mitjançant
procediments intuïtius, de raonament lògic
i d'experimentació, bo i reflexionant sobre el
procés seguit i el resultat obtingut.
-
Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació
utilitzant les fonts en què habitualment es troba
disponible, i les metodologies i els instruments tecnològics
apropiats, procedint de forma organitzada, precisa, segura,
autònoma i crítica. Utilitzar els espais,
les instal·lacions, les eines o instruments amb
precisió, segons les especificacions d'ús
establertes i amb la màxima seguretat. Valorar
críticament els avenços tecnològics
i considerar els valors humans per damunt de qualsevol
dependència a les noves tecnologies, utilitzant
qualsevol avenç a favor dels valors i dels problemes
humans.
-
Conèixer les creences, les actituds i els valors
bàsics de la nostra tradició i el nostre
patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir
aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament
integral com a persones. Conèixer i comprendre,
també, les altres cultures i creences que ens envolten
per afavorir la comprensió entre els pobles i la
integració positiva dels emigrants.
-
Comprendre l'aplicació, en l'àmbit personal
i professional, dels coneixements adquirits com a preparació
i orientació de la futura integració social
a la vida quotidiana i al món laboral.
|
|
|
Objectius
pedagògics
|
Objectius
generals del Batxillerat
|
|
|
-
Usar amb correcció les tècniques de comunicació
oral i escrita, en llengua catalana i castellana i emprar
els recursos bàsics dels llenguatges tècnics,
literaris, científics i icònics adequats
al tipus de missatge volgut.
-
Comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció,
oralment i per escrit, en el registre estàndard
de com a mínim una llengua estrangera.
-
Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària
i artística com a font de formació i enriquiment
cultural.
-
Dominar els coneixements científics i tecnològics
fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies
de la modalitat triada i aplicar-los a l'explicació
i/o comprensió dels fenòmens i a la resolució
de nous interrogants.
-
Utilitzar el bagatge de continguts culturals adquirits
per analitzar, comprendre i valorar els canvis que es
produeixen en el món actual.
-
Tenir un coneixement aprofundit de les característiques
naturals, culturals, històriques, socials i lingüístiques
que identifiquen Catalunya.
-
Tenir una visió integrada de les diferents àrees
del saber i ser capaç de transferir, d'un camp
a l'altre, l'experiència cultural adquirida.
-
Tenir
constància en el treball, confiança en les
pròpies possibilitats i iniciativa a l'hora de
resoldre nous problemes i aplicar els continguts apresos
a la realització de treballs de recerca, tant individuals
com d'equip.
-
Recórrer
a les fonts de documentació adequades per obtenir
informació, organitzar la pròpia feina,
perseverar en l'esforç i ser crític amb
els resultats obtinguts.
-
Formular judicis independents que assegurin la pròpia
autonomia, respectant i essent tolerants amb les opinions
que manifestin altres membres de la comunitat.
-
Valorar positivament i respectar el patrimoni natural
i cultural de l'entorn comunitari.
-
Participar de manera solidaria i responsable en el desenvolupament
i millora del propi entorn social.
-
Desenvolupar harmònicament les capacitats físiques
i psíquiques i uns hàbits de vida saludable.
-
Orientar-se professionalment i acadèmica, tot valorant
les pròpies capacitats en relació als propis
interessos i les possibilitats d'una posterior inserció
en el món del treball.
- Adoptar
actituds de solidaritat i tolerància per superar
tot tipus de discriminacions i prejudicis.
|
|
|
Objectius
|
Criteris
generals d'acció
|
|
|
Criteris
per els propòsits específics que l'escola desitja
assolir:
1.
La cura de la salut dels nois i noies
1.1.
Desenvolupar hàbits saludables
a) En l'alimentació
b) En el repòs
c) En la higiene
d) En l'exercici físic
e) En l'esbarjo i la distensió
1.2.
Facilitar el coneixement del propi cos i de les atencions
que requereix, incidint en aquests tres aspectes:
a)
El coneixement del propi cos
b) El coneixement del cos
c) La cura del propi cos
1.3.
Responsabilitzar els nois i noies en l'obtenció i
el manteniment de condicions saludables en la vida col·lectiva:
1.4. Prevenir l'aparició d'hàbits nocius.
2.
El recolzament de l'equilibri emocional i de l'autonomia personal
dels nois i noies.
2.1.
Acceptar-se a si mateix en totes les dimensions:
a)
Promovent un clima general positiu
b) Mantenint una actitud bàsica d'acceptació
dels nois i noies.
c) Mostrar-se, els mestres, propers als nois i noies.
d) Evitar el sarcasme, la ironia, ...
e) Aprofitar les situacions de diàleg individual
o col·lectiu.
2.2.
Promocionar l'autonomia personal dels nois i noies
a) Independència de criteri
b) Capacitat de relacionar-se amb els altres, evitant
tant la dependència com la desvinculació.
2.3. Promocionar la capacitat d'acceptar els risc de prendre
decisions, assumir-ne les conseqüències, reconeixent
els propis errors i encerts.
2.4. Viure amb serenitat la sexualitat
2.5.
Valorar la felicitat i el benestar
2.6. El conèixer-se a si mateix, aprofitant totes
les situacions que ho permetin (de dificultat, conflicte,
èxit).
3.
L'ajuda als nois i noies a comprendre la realitat en les seves
dimensions (material, social, institucional), i esdevenir
capaços d'actuar-hi.
3.1.
Desenvolupar la capacitat d'actuar eficaçment en
el seu àmbit de la vida quotidiana (casa, carrer,
escola) i de resoldre els problemes pràctics tant
personals com col·lectius que s'hi plantegen. Això
es du a terme en un procés d'aprenentatge amb tres
moments importants:
a)
El coneixement de les regles o normes dels adults.
b) L'adquisició de l'hàbit de fer les coses.
c) La formulació i interiorització dels
principis i comportaments.
d) Quan els nois i noies són grans, el qüestionament
d'aquestes normes i l'exploració d'altres possibilitats.
3.2.
Domini de les habilitats indispensables en la vida quotidiana:
a)
Tenir cura de les coses personals
b) Tenir cura del material escolar
c) Aprendre a moure's per la ciutat
3.3.
Comprendre que el treball i l'esforç són indispensables
per al domini i bon ús de la realitat.
3.4.
Informar suficientment perquè cada noi i cada noia
tingui una imatge prou precisa i comprensiva de la realitat.
3.5.
Capacitat d'organitzar-se el pensament. Desplegament dels
mecanismes de raonament propis de cada edat.
3.6.
Desenvolupament d'un raonament flexible i de la capacitat
d'adaptació als canvis:
a)
Contrastar les diverses explicacions que cadascun d'ells
dóna d'un fenomen.
b) Comparar les seves explicacions abans i després
d'haver estudiat un fenomen.
3.7.
Acceptació de la complexitat de la realitat i la
comprensió de les relacions d'interdependència
entre els fenòmens i entre les persones:
a)
Creant situacions d'aprenentatge basades en la recerca
personal evitant en el possible, l'explicació magistral.
b) Ús de fonts d'informació complementària
que permetin contrastar i qüestionar la informació
dels llibres de text.
4.
Ajudar els nois i noies a establir i mantenir relacions personals
positives i a esdevenir capaços/ces de participar en
la vida dels grups.
4.1.
Desenvolupament d'intercanvi personal
a)
Capacitat d'expressar els propis punts de vista.
b) Capacitat d'escoltar i entendre els altres.
4.2.
Desenvolupament del sentiment de pertinença al grup
i a la col·lectivitat escolar. Implicació
amb els problemes comuns i en la seva solució.
a)
Exposar i fer comprendre als nois i noies els objectius
de l'escola i els dels mestres.
b) Fer de la classe un nucli bàsic de la vida social
de l'escola.
c) Facilitar que les classes puguin desenvolupar projectes
propis i projectar-los a l'exterior.
d) Fer que aquestes realitzacions de classe s'integrin
en realitzacions més àmplies d'escola.
e) Construir una "imatge" positiva de l'escola
que faci als nois i noies sentir l'orgull de pertànyer-hi.
f) Fer que els nois i noies es sentin responsables de
l'escola i tinguin cura de tots els elements que la formen.
4.3.
Desenvolupar actituds d'adaptació a les condicions
de la vida del grup: acceptació dels altres, tolerància.
Saber acceptar el risc que implica aprofundir en les relacions
interpersonals, saber estimar-se.
En aquest punt té gran importància l'actitud
que pren el mestre enfront els nois i noies i que ha de
caracteritzar-se per:
a)
Acceptació dels nois i noies, qüestionant-nos
els errors o conductes poc socials
b) Escoltar-los, saber prestar-los atenció
c) Adaptar-se a les situacions i a les condicions personals
de cada noi/a
4.4.
Desenvolupar la capacitat de distanciar-se dels problemes
de relació personal i d'elaborar les contradiccions
presents en tota relació.
4.5.
Desenvolupar la capacitat d'organitzar-se en grup i de gestionar
els projectes de classe.
4.6.
Ajudar els nois i noies a elaborar la seva manera d'estar
en grup i a desenvolupar les seves possibilitats de relació
4.7.
Elaborar amb els nois i noies els valors i les exigències
de la vida col·lectiva.
4.8.
Fer que les relacions entre nois i noies no estiguin marcades
pel sexe sinó pel que cada persona és.
5.
Ajudar els nois i noies a realitzar-se intel.lectualment i
a desplegar les potencialitats del seu pensament.
5.1. Desenvolupar la capacitat d'observació sistemàtica,
ajudant-se de procediments de mesura que complementin l'observació
5.2. Assegurar l'adquisició de les categories lògiques
elementals: classificar, seriar, inclusió, exclusió,...
i la seva aplicació.
5.3. Assegurar la capacitat d'una expressió oral
ordenada que permeti als nois i noies dir allò que
volen dir.
5.4. Assegurar els mecanismes i la comprensió lectora
a un nivell suficient d'instrumentalització.
5.5. Assegurar la capacitat d'expressió ordenada
i precisa del propi pensament.
5.6. Assegurar el domini progressiu de la lògica
del llenguatge.
5.7. Aprofundir en el significat de les formes lingüístiques
elaborades i saber trobar-ne de noves.
5.8. Assegurar la comprensió i el domini progressiu
dels mecanismes de càlcul.
5.9. Comprendre la lògica de les operacions elementals
i saber-la aplicar en la resolució de problemes pràctics.
5.10.
Desenvolupar la capacitat de sistematitzar informacions,
resumir, analitzar, etc.
5.11.
Desenvolupar la capacitat d'ordenar les dades significatives
per a la solució del problema.
5.12.
Desenvolupar la capacitat de formular hipòtesis i
seleccionar sistemes de verificació.
5.13.
Construcció de la memòria com arxiu de dades
ordenades i no com a simple amuntegament d'elements dispersos.
5.14. Desenvolupar la concentració, la tenacitat,
l'ordre, etc.
6. Donar facilitats perquè els nois i noies s'adaptin
a la realitat de forma crítica.
6.1.
Realitzar aprenentatges propis de la cultura que viuen (saber
anar pel carrer, comprar, llegir el diari, triar espectacles,
cuinar, ...)
6.2.
Aprendre a dominar els estris de transmissió i d'intercanvi
cultural (desenvolupar la capacitat de rebre i comprendre
missatges, d'usar codis,...)
6.3.
Ajudar a prendre consciència als nois i noies de
les exigències de la vida social organitzada (conèixer
el projecte i el reglament de l'escola, distribuir tasques
i feines de la classe, implicar-los en l'organització
de sortides culturals i excursions,...)
6.4. Ajudar a prendre consciència als nois i noies
de la necessitat de normes que regulin la vida col·lectiva
i de la necessitat d'adaptar-hi el seu comportament
7.
L'elaboració de la identitat i de les opcions personals.
8.
Que els/les alumnes adquireixin la capacitació tècnica
o científica que els permeti una bona inserció
en el món laboral o universitari.
8.1.
Actualitzar constantment els objectius terminals de les
àrees i matèries en funció dels nous
"estat de la qüestió", de les noves
publicacions, eines i instruments tecnològics.
8.2.
Valorar críticament els avenços tecnològics
del nostre temps, examinant el seu impacte en la societat
i en els individus. Considerar els valors humans per damunt
de qualsevol servitud a les noves tecnologies.
8.3.
Presentar als alumnes tots els camins possibles des de qualsevol
branca acadèmica, segons les característiques
personals de cadascun d'ells. Reorientar positivament als
alumnes siguin quins siguin els seus resultats acadèmics.
8.4.
Seguir l'evolució professional o acadèmica
dels alumnes que han abandonat l'Escola (sempre que sigui
materialment possible), perquè aquest seguiment pot
ajudar a valorar l'eficiència del nostre projecte
educatiu.
|
|
|
Objectius
institucionals
|
La
Fundació Cultural Hostafrancs
|
|
|
L'Escola
ha tingut aquests darrers anys un paper destacat en la consecució
dels objectius fundacionals de la Fundació
Cultural Hostafrancs.
En
l'àmbit d'ensenyament reglat ha consolidat la seva
oferta educativa mantenint el nombre d'unitats en tot el procés
de transformació de la LOGSE i gaudint d'un prestigi
gràcies a l'esforç de tota la comunitat educativa.
L'objectiu és continuar treballant per a millorar aquesta
qualitat.
En
l'àmbit de l'ensenyament no reglat s'han engegat cursos
de formació diversos prenent una dimensió que
no havia tingut mai. Aquesta oferta, adreçada a persones
que volen fer una formació continuada, ha permès
donar una resposta a un dels objectius establerts en els estatuts
de la Fundació.
En
l'àmbit cultural, tant la dimensió cultural
de l'Escola amb les activitats del grup
UNESCO, Medi
Ambient, Sant Jordi,
com la dimensió de les activitats
extraescolars gestionades per l'AMPA al Centre Montserrat
Xavier, també és una resposta als objectius
culturals de la Fundació, que cal continuar promocionant
per a donar resposta al lleure d'infants i adolescents.
|
|
|
Objectius
institucionals
|
Relacions
amb l'Entorn
|
|
|
És
necessari que l'Escola no estigui tancada en ella mateixa
i procuri tenir molta relació amb altres estaments
i institucions del món educatiu i social del barri,
de la ciutat, de Catalunya, de l'Estat i del món.
Aquests
darrers anys s'ha fet un esforç per a estar presents
en els àmbits educatius del barri i la ciutat. Així
l'Escola està present en el Consell Escolar Municipal
del Districte com a un dels representants de titulars d'Escoles
concertades. També en el Consell Escolar Municipal
de Barcelona ciutat on l'Escola representa al mateix sector.
En
altres àmbits l'Escola ha prestat la seva col.laboració
a l'administració educativa en tot allò pel
que ha estat requerida. Concretament va formar part de la
comissió de matriculació de Barcelona ciutat
d'Infantil-Primària el curs 97-98 com a representant
dels titulars de les escoles concertades.
Hem
estat receptors, pràcticament cada any, de visites
de grups d'ensenyament d'altres països interessats a
conèixer la trajectòria de l'Escola en el procés
d'implantació dels nous ensenyaments de la LOGSE.
Tenim
convenis amb la Universitat de
Barcelona i amb la Universitat
Politècnica de Catalunya per a rebre estudiants
en pràctiques dins dels diversos nivells educatius
de l'Escola.
Des
de la Tutoria Laboral s'han
establerts convenis amb la Cambra de Comerç de Barcelona
i amb diverses empreses a fi de poder enviar a alumnes a fer-hi
pràctiques. D'aquesta relació neixen altres
activitats com poden ser cursos de formació per a les
empreses, treball de recerca per compte de les empreses, etc.
Des
de fa anys col.laborem amb el Col.legi de Doctors Llicenciats
de Catalunya en l'organització de les Escoles d'Estiu
i Hivern, especialment oferint els nostres tallers i la nostra
infraestructura informàtica als cursos tècnics
que s'hi organitzen.
Formem
part del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la
Bordeta, participant en les seves iniciatives a fi de donar
a conèixer a nivell de barri les activitats de l'Escola.
En aquest sentit hem participat diversos cops en les edicions
de Firaentitats que es celebren periòdicament a les
Cotxeres de Sants.
|
|
|
Objectius
institucionals
|
La
formació del professorat i del P.A.S.
|
|
|
L'Escola
ha donat suport i en continua donant a tota iniciativa de
formació permanent del professorat, entenent que aquesta
és fonamental per al manteniment i consecució
dels objectius pedagògics de la mateixa.
Cal
esmentar l'esforç fet en el reciclatge del professorat
a nivell informàtic d'usuari aquests darrers anys.
Els diversos cursos fets a l'Escola han permès que
la totalitat del professorat sigui usuari avançat de
l'ordinador.
També
s'ha treballat per lograr que el professorat accedís
a l'acreditació que dóna el Departament d'Ensenyament
per a poder impartir les classes en català. La major
part del professorat de Primària i Secundària
està en possessió d'aquesta acreditació.
|
|
|
Projecte
Educatiu
|
Preceptes
legals de referència
|
|
|
Els
preceptes legals en els que es basa el nostre Projecte Educatiu
són:
-
EL
DRET A L'EDUCACIÓ I EL PRINCIPI DE LA LLIBERTAT
D'ENSENYAMENT (Constitució espanyola art. 27)
-
ELS
CIUTADANS DE CATALUNYA SÓN TITULARS DELS DRETS
I DEURES FONAMENTALS ESTABLERTS A LA CONSTITUCIÓ
(Art. 8è -1- de l'Estatut d'Autonomia)
-
DRET
A LA LLIBERTAT DE CÀTEDRA (Art. 20 de la Constitució)
-
LEY
ORGÁNICA DEL DERECHO A LA EDUCACIÓN (LODE)
(BOE, 4 de juliol de 1985)
-
LEY
ORGÁNICA 1/1990 de 3 de Octubre, DE ORDENACIÓN
GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE) (BOE, 3 d'octubre).
-
LEY
ORGÁNICA , 9/1995, DE LA PARTICIPACIÓN,
EVALUACIÓN Y GOBIERNO DE LOS CENTROS DOCENTES (LOPAG).
-
LLEI
1/1982 , de 3 de març, PER LA QUAL ES REGULEN LES
FUNDACIONS PRIVADES, modificada per la llei 21/1985 de
8 de novembre.
-
ESTATUTS
DE LA FUNDACIÓ CULTURAL D'HOSTAFRANCS.
-
CONVENI
COL.LECTIU DE L'ENSENYAMENT PRIVAT DE CATALUNYA
-
DECRET
202/1997, de 19 de maig PEL QUAL ES REGULEN LES ASSOCIACIONS
DE PARES D'ALUMNES (DOGC, 19 de juny)
-
DECRET
110/1997 PEL QUAL ES REGULEN ELS ÒRGANS DE GOVERN
I DE COORDINACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PRIVATS ACOLLITS
AL RÈGIM DE CONCERTS EDUCATIUS (DOGC, 6 de maig)
-
REGLAMENT
DE RÈGIM INTERN DE L'ESCOLA "JOAN PELEGRÍ"
-
DECRET,226/1997,
de 17 d'octubre, DE DRETS I DEURES DELS ALUMNES (DOGC,
24 d'octubre)
-
NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT D'ENSENYAMENT
PRIMARI I SECUNDARI (ordre 9 de juny de 1985; DOGC, 2
de setembre)
-
REIAL
DECRET 1004/1991, de 14 de juny, PEL QUAL S'ESTABLEIXEN
ELS REQUISITS MÍNIMS DELS CENTRES QUE IMPARTEIXEN
ENSENYAMENTS DE RÈGIM GENERAL NO UNIVERSITARI (BOE,
26 de juny) modificat pel reial decret 1484/1994, de 2
de juny (BOE, 24 de juny)
-
DECRET
75/1992 de 9 de març PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
GENERAL DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL,
L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA I D'EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 3 d'abril)
-
DECRET,
94/1992, de 28 d'abril PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
CURRICULAR DE L'EDUCACIÓ INFANTIL (DOGC, 13 de
maig)
-
DECRET,
95/1992, de 28 d'abril, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
CURRICULAR DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (DOGC,
13 de maig)
-
DECRET,
96/1992, de 28 d'abril, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
CURRICULAR DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
OBLIGATÒRIA (DOGC, 13 de maig)
-
DECRET,
75/1196, de 5 de març, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
DELS CRÈDITS VARIABLES DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
OBLIGATÒRIA (DOGC, 11 de març)
-
ORDRE
de 12 de novembre de 1993, PER LA QUAL ES DETERMINEN ELS
DOCUMENTS I REQUISITS FORMALS DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ
A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (DOGC, 26 de novembre)
-
ORDRE
de 3 de juny de 1996, PER LA QUAL ES DESPLEGA L'ORGANITZACIÓ
I AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 7 de juny
)
-
DECRET,
82/1996, de 5 de març, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ
DELS ENSENYAMENTS DE BATXILLERAT (DOGC, 3 de març)
-
ORDRE
de 31 de juliol de 1998, DE DESPLEGAMENT DE L'ORGANITZACIÓ
I AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE BATXILLERAT (DOGC,
2 d'agost)
-
REIAL
DECRET 676/1993, de 7 de maig, DE DIRECTRIUS GENERALS
SOBRE TÍTOLS DE FP I ENSENYAMENTS MÍNIMS
-
REIAL
DECRET 622/1995, de 21 de maig, TÍTOL DE TÈCNIC
SUPERIOR EN SISTEMES DE TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICS.
-
DECRET
371/1996, de 29 d'octubre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM
DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR DE SISTEMES DE TELECOMUNICACIÓ
I INFORMÀTICS (DOGC, 22 de novembre)
-
DECRET
313/1995, de 7 de novembre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM
DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ANÀLISI I
CONTROL (DOGC, 30 de novembre)
-
REIAL
DECRET 811/1993, de 28 de maig, MODIFICAT PEL REIAL DECRET
2207/1993, de 17 de desembre I COMPLETAT PEL REIAL DECRET
1411/1994, de 25 de juny, TÍTOL DE TÈCNIC
SUPERIOR EN ANÀLISI I CONTROL I ENSENYAMENTS MÍNIMS
-
DECRET
313/1995, de 7 de novembre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM
DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ANÀLISI I
CONTROL (DOGC, 30 de novembre)
-
REIAL
DECRET 1659/1994, de 22 de juliol, TÍTOL TÈCNIC
SUPERIOR EN ADMINISTRACIÓ I FINANCES I ENSENYAMENTS
MÍNIMS
-
DECRET
63/1996, de 6 de febrer, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM
DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ADMINISTRACIÓ
I FINANCES (DOGC, 29 de desembre)
-
REIAL
DECRET 1662/1994, de 24 de juliol, TÍTOL TÈCNIC
DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA I ENSENYAMENTS MÍNIMS
-
DECRET
57/1996, de 6 de febrer, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM
DEL CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE GESTIÓ
ADMINISTRATIVA (DOGC, 29 de febrer)
|
|
|
Les
famílies
|
Anàlisi
de la situació sòcio-econòmica, laboral
i cultural i la procedència dels alumnes
|
|
|
Anàlisi
de la situació sòcio econòmica, laboral
i cultural de les famílies dels alumnes
La
present anàlisi s'ha fet tenint en compte les dades
a partir dels fulls de preinscripció dels cursos 97/98
i 88/89 relatives als estudis, situació laboral i professió
dels pares i mares de l'escola i el lloc de residència
(a partir del codi postal) segons figuren en els fulls que
omplen les famílies quan fan la preinscripció
dels seus fills i filles a l'escola. Les dades corresponen
a P-3, 1r i 3r d'ESO, CFGM i CFGS, que són els nivells
que durant el curs 1997/98 s'han incorporat a l'escola. En
aquestes dades s'ha fet distinció específica
entre la situació de pares i mares. Finalment, s'ha
realitzat la comparació entre els anys 97/98 i 88/89,
que és el primer any en què es varen recollir
les dades esmentades, cosa que permet observar l'evolució
després de gairebé 10 anys.
De
l'anàlisi sobre la situació professional dels
pares observem que una gran majoria de pares i mares tenen
una professió definida. Comparat amb el curs 88/89
veiem un descens dels pares sense professió i un increment
de les mares que manifesten tenir-ne, que passen del 38% al
68%.
Respecte
a la professió dels pares i mares es comprova que una
majoria significativa treballen d'administratius. En el cas
dels pares destaquen. també, els grups de tècnics
de grau mig i superior, i els treballadors industrials i de
serveis, els dos darrers grups, però molt disminuïts
en relació a les dades del curs 88/89. Pel que fa a
les mares s'observa un augment de tècnics de grau mig
en detriment de les treballadores de serveis. Aquesta tendència
és paral.lela a l'evolució general del mercat
de treball i més en un barri com el de Sants-Montjuïc.
Pel
que fa a l'anàlisi de la situació laboral, trobem
que predominen els pares i les mares en situació d'actius
i amb llocs de treballs fixos o indefinits. Aquesta anàlisi
feta per pares i mares ens indica que les mares actives han
passat, en 10 anys, del 38% al 68%. La incorporació
de les mares de l'Escola al món del treball és
un dels aspectes més rellevants que es dedueixen de
l'estudi d'aquestes dades. Aquesta incorporació de
les mares a l'activitat laboral explica l'elevada demanda
d'activitats extraescolars a les tardes i la de serveis com
la guarderia dels matins i el casal de setembre.
Pel
que fa referència als estudis dels pares trobem que
predominen els pares i mares amb estudis secundaris, seguits
-en el cas dels pares- pels que tenen estudis superiors (universitaris).
En relació al curs 87/88 s'observa una disminució
del nombre de pares, sense estudis o només amb estudis
primaris i un increment de pares amb estudis secundaris i
superiors. La incorporació de noves generacions de
pares, especialment els dels més petits que són
els més joves, P-3, fa que la tendència a una
major formació acadèmica quedi reflectida en
l'estudi, la mateixa tendència s'observa en relació
a les mares.
Anàlisi
de la procedència geogràfica dels alumnes.
La
tendència general des del curs 87/88 fins el curs 97/98
ha estat la d'una disminució dels alumnes que provenen
dels districtes més propers (Sants, Hostafrancs i la
Bordeta, 08014 i Zona Franca, Poble Sec, 08004) i un increment
ostensible d'alumnes d'altres districtes (Les Corts, Esquerra
de l'Eixample i Passeig de la Zona Franca).
Aquesta
tendència és més accentuada a mesura
que els alumnes són més grans. Els alumnes,
com més petits són més a prop de l'escola
viuen (Infantil P-3 56%, 1r d'ESO 44% 3r d'ESO 39%, etc)
També
comença a ser significatiu el nombre d'alumnes que
provenen d'altres districtes o altres municipis. Com passa
amb l'anàlisi anterior, com més grans són
de més lluny vénen.
D'aquesta
anàlisi se'n desprèn que l'alumnat de l'escola
cada cop té una procedència més variada.
Als nivells obligatoris han disminuït els alumnes del
barri i han estat substituïts per alumnes de barris confrontats.
La baixada de la demanda procedent del barri, atribuïble
al descens de la natalitat, ha estat compensada per l'augment
de la demanda procedent d'altres districtes o poblacions.
Això ens ha permès no tenir places vacants,
fet freqüent a moltes escoles de Barcelona. Pensen que
això és a conseqüència de la confiança
que la nostra escola genera i el reconeixement de la tasca
realitzada, més enllà del barri.
Pel
que fa als cicles de grau superior, un 67% vénen d'altres
districtes o altres poblacions d'arreu de Catalunya, fet que
demostra que aquests ensenyaments professionals cal considerar-los,
per l'interès acadèmic que desperta en un alumnat
adult que no troba en la distància un obstacle insalvable.
Val a dir que l'excel·lent situació de l'escola,
pel que fa a transport públic, facilita l'arribada
dels alumnes al nostre centre.
|
|
| |
|
|
|
|
|