Trets d'identitat

Trets d'identitat

Ens manifestem en línia amb la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, quan defineix un marc de respecte a la llibertat i als Drets i Deures de la persona. Símbol d'aquesta opció és la nostra adscripció a la UNESCO, com a escola associada des de l'any 1992. Les Escoles Associades portem a la pràctica els objectius que la UNESCO es proposa com a organisme internacional: la defensa dels Drets Humans, la Pau, la cooperació internacional i la relació entre els pobles a través de l'ensenyament, la ciència i la comunicació.

Així, doncs, pretenem que la nostra Escola sigui lloc d'acollida i convivència sense cap mena de discriminació per motius econòmics, de procedència, de llengua o ideologia. Tothom hi té cabuda si respecta unes normes elementals basades en el diàleg, el respecte mutu i un esperit tolerant.

L'Escola vol promoure el respecte i la reflexió entorn a valors, creences i ideologies, negant explícitament qualsevol espai d'indoctrinaments i proselitisme. En aquest sentit, declarem estar lliures de qualsevol lligam ideològic o doctrinal que no sigui l'expressat en el primer paràgraf. Ara bé, l'Escola de cap de les maneres vol ser neutra en la seva tasca pedagògica i molt menys vol formar alumnes neutres i acrítics. La nostra Escola manifesta la ferma voluntat de fomentar els valors propis d'una societat democràtica i plural, els quals estan lligats a actituds de diàleg, solidaritat, llibertat i responsabilitat. D'aquesta forma pretenem col·laborar amb els alumnes perquè puguin elaborar de manera autònoma la seva escala de valors i perquè, a partir dels seus propis criteris, i com a individus lliures, puguin triar les seves opcions.

Manifestem la nostra més absoluta identificació amb la Declaració dels Drets de l'Infant especialment quan afirma que: " Cal que el nen sigui educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal".

Trets d'identitat

L'Escola com a institució no adopta cap opció religiosa si bé respecta la llibertat de tots els seus membres.

Pel que fa a l'ensenyament de les religions seguim les directrius vigents del Departament d'Ensenyament.

Els valors que volem fornir són els propis de la societat democràtica basats en l'humanisme, el respecte i la llibertat religiosa de les persones.

Trets d'identitat

L'Escola, més que definir-se per una línia metodològica determinada, opta per l'equilibri i la complementarietat de mètodes diferents dins d'una Escola comprensiva. Creiem que l'alumne ha de rebre una educació activa, basada en el diàleg i l'experiència, un aprenentatge significatiu, com a mitjà per al seu desenvolupament com a persona lliure i independent. L'alternança del treball individual, autonomia personal, amb l'aprenentatge compartit, com a factor de socialització i de col·laboració amb els altres, és un altre dels nostres trets educatius.

Les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge dels alumnes demanen una atenció personalitzada que l'escola canalitza a través de l'acció tutorial i de les diverses estratègies del tractament de la diversitat. L'objectiu principal és que cada nen i cada nena, cada noi i cada noia, obtingui el millor profit possible al llarg del procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'acció educativa no pot quedar aïllada de l'entorn on haurà de desenvolupar-se l'alumne. Les sortides escolars, de convivències i de treball de camp han de millorar-ne el coneixement i ensenyar a respectar-lo.

L'escola posa tota la seva experiència i recursos a intentar que no es produeixi una desconnexió entre teoria i pràctica, entre treball i estudi, entre escola i societat. Per aquest motiu, a més d'una formació acadèmica, donem als nostres alumnes una formació personal, una formació professional de base a l'ESO i al Batxillerat i una formació professional especialitzada als Cicles Formatius. Amb aquest propòsit, l'Escola garanteix una oferta variada de Cicles Formatius.

Trets d'identitat

La catalanitat ha estat un tret distintiu d'identitat de la institució des dels seus orígens a començament de segle. Aquesta s'ha fet palesa en la tasca educativa portada a terme per molts educadors i exemplificada en la persona d'en Joan Pelegrí.

L'Escola té com a llengua vehicular d'aprenentatge el català. Aquesta opció respon a la identificació del nostre centre amb el seu entorn català (social, geogràfic -el barri d'Hostafrancs- i cultural).

Des de l'any 1973, es féu l'opció d'Escola catalana amb tot el que comporta l'ús del català com a llengua d'aprenentatge i la incorporació de continguts culturals catalans en els diversos currículums.

La llengua castellana s'introdueix a partir de 1r de Primària. L'Escola garanteix el domini suficient de les dues llengües (català i castellà) a l'acabament de l'escolaritat (d'acord amb els criteris fixats pel Departament d'Ensenyament).

La nostra voluntat, en definitiva, és fomentar un ensenyament integrador de tota la realitat social catalana, obert al coneixement, la comprensió i solidaritat amb les altres llengües i cultures d'arreu de l'estat i del món.

Trets d'identitat

Pel que fa a les llengües estrangeres, a Primària s'hi introdueix l'anglès a partir de 1r.

Al primer i segon Cicle de l'ESO els alumnes tenen l'anglès com a primera llengua estrangera i tenen l'oportunitat de triar crèdits variables de francès, com a segona llengua aliena.

Al Batxillerat continua essent l'anglès la primera llengua estrangera i tenen el francès i l'alemany com a segones, tot i que pot dependre de les promocions i del currículum.

Als Cicles Formatius de Grau Superior es fa anglès tècnic.

Trets d'identitat

L'Escola inicia l'ensenyament en règim de coeducació l'any 1972 a l'ensenyament secundari i l'any 1978 a l'educació primària.

L'entenem com un compromís educatiu no discriminatori per raó de gènere i que s'orientarà a la superació dels papers tradicionals atribuïts a l'home i a la dona. Tot i el tractament igualitari, la pressió social envers la desigualtat és tan forta que no és suficient que l'Escola doni un tractament no discriminatori; sinó que cal practicar una educació que compensi les discriminacions.

Trets d'identitat

La gestió de l'Escola és democràtica i participativa. Això no és tant una rotunda afirmació del que som sinó una línia d'acció que ens ha de comprometre a avançar en l'aprofundiment d'aquests valors tant a nivell de gestió com d'actuació pedagògica.

L'Escola està governada pel Consell Escolar amb les competències que la LODE li atribueix. La Junta Econòmica, per delegació del Consell Escolar, aprova els pressupostos i vigila la seva aplicació. Aquests òrgans tenen la composició establerta en el Reglament de Règim Intern de l'Escola. Els representants del diversos estaments en aquests òrgans vetllaran per la transparència, informació i comunicació, per mitjans adients de la gestió realitzada.

Els estaments que participen d'aquesta gestió son els següents:

• El Personal Docent: És bàsic en el funcionament de l'Escola. El Claustre és el seu òrgan de reflexió, debat i expressió col·lectiva dels docents. Les opinions expressades en el Claustre, degudament contrastades i consensuades majoritàriament, seran considerades i assumides pels òrgans de gestió personal i col.legiada sempre que estiguin dins de les atribucions que la llei estableix al Claustre.
  Tots els càrrecs de gestió personal són ocupats per membres d'aquest estament. El sistema de gestió facilitarà i potenciarà la participació en els òrgans de govern, sempre tenint present que l'exercici de qualsevol càrrec és temporal i, en cap cas serà superior a dos mandats consecutius.
• El P.A.S.: Per la seva funció dins l'Escola tenen la mateixa consideració i el mateix nivell de responsabilitat que el professorat. Per tal de garantir que la seva actuació està d'acord amb la línia pedagògica de l'Escola és imprescindible que estiguin representats en tots els òrgans de govern.
• L'Alumnat: És l'estament que justifica l'existència de la institució escolar, per tant la seva presència en els òrgans de gestió és imprescindible, no sols perquè la seva visió de l'Escola aporta un component insubstituïble, sinó també perquè la seva participació forma part del model educatiu. Cal que els òrgans de gestió tinguin la suficient agilitat de funcionament per captar i promoure l'interès i la participació de l'alumnat.
• Les Mares i els Pares: La seva participació en la gestió de la institució també és imprescindible ja que l'educació és una tasca compartida entre la família i l'escola. La seva principal funció, com a col·lectiu, és aportar la seva visió, en certa forma externa, i per tant crítica, que impulsi a la institució a optimitzar el seu funcionament i a renovar-se.
  

Objectius pedagògics

Dins de l'àmbit pedagògic el Projecte Curricular de Centre contempla orientacions i programacions pedagògiques útils i afavoridores d'una educació integral que pren com a centre d'interès l'alumne/la alumna i que s'encabeixen dins el marc dels trets d'identitat del centre, que a la vegada, reflecteixen els valors democràtics vigents.

Al moment d'enunciar aquestes programacions i orientacions pedagògiques, serà necessari considerar la persona en les seves dimensions bàsiques, intel·lectuals, afectives i aquella que comprèn les seves destreses i les seves habilitats manuals i artístiques; això significa que, al confeccionar les programacions del centre, haurem d'atendre, de manera equilibrada, al cap, al cor, a les mans, sentits i sensibilitats dels educands. Totes les dimensions preses en equilibri dinàmic i degudament estructurades en les programacions, poden afavorir una educació integral de qualitat.

L'orientació i la concreció dels programes han de preveure una realització flexible en cada cas i en cada moment.

Els propòsits específics que l'escola vol assolir parteixen del disseny curricular que l'administració ha establert per a cada una de les etapes. Els objectius generals de cada una d'elles han estat analitzats i completats a fi de fer-los més adients als principis d'aquest projecte educatiu.

Objectius pedagògics

1. Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d'ells mateixos i dels altres.

2. Comportar-se d'acord amb uns hàbits i normes que els porti cap a una autonomia personal i cap a la col·laboració amb el grup social.

3. Respondre a sentiments d'afecte i respectar la diversitat.

4. Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

5. Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitja dels diversos llenguatges: corporal, verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic.

6. Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, identificant característiques i propietats significatives dels elements que el conformen i apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals adients a la seva edat.

7. Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals tradicionals i folklòriques, signes d'identitat propis de Catalunya.

8. Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera representació mental de l'espai i del temps a partir de les pròpies vivències.

9. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

10. Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.

Objectius pedagògics

1. Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relació. Progressar en l'autonomia i la iniciativa personal a l'hora de valorar situacions i de prendre decisions, per resoldre-les, assumir-ne les conseqüències reconeixent els propis errors i encerts.

2. Conèixer el propi cos, i les possibilitats motrius. Progressar en l'equilibri personal i en l'adopció d'hàbits de salut i higiene personal: en l'alimentació, en el repòs, en l'exercici físic, i en l'esbarjo.

3. Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable amb capacitats d'expressar els propis punts de vista i descartar els dels altres, acceptant les seves diferències amb respecte i tolerància i qüestionant els errors i conductes poc socials. Respectar els valors morals, socials i ètics propis d'altri per exercitar-se en els principis bàsics d'una convivència harmònica i d'estima per la pau.
   Prendre consciència de la necessitat de normes que regulin la vida col·lectiva i adaptar-hi el seu comportament.

4. Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant processos d'identificació, planificació, realització i verificació d'activitats al seu abast.
   Desenvolupar la capacitats d'organitzar-se en grup i les seves possibilitats de relació.

5. Conèixer í utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular í d'aprenentatge.

6. Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió.

7. Comprendre i expressar en una llengua estrangera missatges senzills propis de la vida de cada dia.

8. Comprendre el medi físic i natural, els principals mecanismes que el regeixen a partir de l'observació sistemàtica de fets i fenòmens senzills ajudant-se de procediments que complementin l'observació i la importància de la seva conservació i millora per a la humanitat.

9. Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes -naturals, socials culturals, tradicionals i històrics- en tant que medi definidor de la identitat nacional i personal i progressar en el sentiment de pertinença al país.

10. Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics, naturals i socials. Manifestar criteri propi davant el consum i els mitjans de comunicació en situacions assequibles.

11. Emprar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals i dominar les operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l'espai, les situacions i les experiències, mitjançant llenguatge matemàtic. Comprendre la lògica de les operacions elementals i saber-la aplicar en la resolució de problemes pràctics.

12. Comunicar-se a través dels mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, plàstic í musical; desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat de gaudir de les manifestacions artístiques.

13. Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i de les persones.

14. Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa problemes diversos, amb els recursos apropiats i coneguts.

15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual incloent-hi la utilització dels recursos de la tecnologia de la informació que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasques rutinàries. Considerar els valors humans per damunt de qualsevol servitud a les noves tecnologies.

Objectius pedagògics

1. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten els hàbits d'exercici físic, d'higiene, d'una alimentació adequada, de repòs, d'esbarjo i de distensió i la seva incidència en els hàbits d'estudi i de treball.

2. Formar-se una imatge ajustada d'ell mateix, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell d'autoestima que permeti encarrilar d'una forma autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar l'esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al benestar personal i col·lectiu, desenvolupant la independència de criteri, acceptant el risc de prendre decisions, assumint les conseqüències i reconeixent els propis encerts i errors.

3. Conèixer i viure la pròpia sexualitat amb serenitat i sense complexos. Els alumnes descobreixen la sexualitat de forma natural durant l'Educació Secundària Obligatòria, com expressió i vivència personal. Cal ajudar-los en aquest procés proporcionant-los les informacions adients, responent els seus dubtes i reflexionant sobre els seus comportaments.

4. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds positives com la flexibilitat, la comprensió, la solidaritat, l'interès i la tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l'edat, a l'ètnia, al sexe i a diferències de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals. Viure la diversitat com un element positiu.

5. Analitzar les institucions, els mecanismes i els valors que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins dels àmbits socials més immediats -la família, el centre educatiu, la població, la comarca i la nació que li permetin d'elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia, iniciativa i esperit crític en la vida activa i adulta. Construir una imatge positiva de l'Escola i les altres institucions esmentades que els faci sentir-se identificats amb elles i, alhora, els faci sentir membres responsables d'aquestes.

6. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida. Respectar el medi ambient, entendre'l i incidir-hi positivament.

7. Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic, valorant el seu caràcter canviant, les seves causes i les seves implicacions sobre la persona, la societat i l'entorn físic.

8. Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar una actitud d'interès i respecte envers l'exercici d'aquest dret.

9. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, correcció, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del propi llenguatge. Es donarà una especial atenció al català com a llengua pròpia.

10. Poder entendre i crear textos curts en una llengua estrangera.

11. Entendre, interpretar i produir missatges amb propietat, correcció, autonomia i creativitat, utilitzant llenguatges i simbologia artística, científica i tècnica, a fi d'enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu desenvolupament.

12. Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per resoldre'ls, mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i d'experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut.

13. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, precisa, segura, autònoma i crítica. Utilitzar els espais, les instal·lacions, les eines o instruments amb precisió, segons les especificacions d'ús establertes i amb la màxima seguretat. Valorar críticament els avenços tecnològics i considerar els valors humans per damunt de qualsevol dependència a les noves tecnologies, utilitzant qualsevol avenç a favor dels valors i dels problemes humans.

14. Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones. Conèixer i comprendre, també, les altres cultures i creences que ens envolten per afavorir la comprensió entre els pobles i la integració positiva dels emigrants.

15. Comprendre l'aplicació, en l'àmbit personal i professional, dels coneixements adquirits com a preparació i orientació de la futura integració social a la vida quotidiana i al món laboral.

Objectius pedagògics

1. Usar amb correcció les tècniques de comunicació oral i escrita, en llengua catalana i castellana i emprar els recursos bàsics dels llenguatges tècnics, literaris, científics i icònics adequats al tipus de missatge volgut.

2. Comprendre i saber-se expressar amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard de com a mínim una llengua estrangera.

3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural.

4. Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada i aplicar-los a l'explicació i/o comprensió dels fenòmens i a la resolució de nous interrogants.

5. Utilitzar el bagatge de continguts culturals adquirits per analitzar, comprendre i valorar els canvis que es produeixen en el món actual.

6. Tenir un coneixement aprofundit de les característiques naturals, culturals, històriques, socials i lingüístiques que identifiquen Catalunya.

7. Tenir una visió integrada de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir, d'un camp a l'altre, l'experiència cultural adquirida.

8. Tenir constància en el treball, confiança en les pròpies possibilitats i iniciativa a l'hora de resoldre nous problemes i aplicar els continguts apresos a la realització de treballs de recerca, tant individuals com d'equip.

9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.

10. Formular judicis independents que assegurin la pròpia autonomia, respectant i essent tolerants amb les opinions que manifestin altres membres de la comunitat.

11. Valorar positivament i respectar el patrimoni natural i cultural de l'entorn comunitari.

12. Participar de manera solidaria i responsable en el desenvolupament i millora del propi entorn social.

13. Desenvolupar harmònicament les capacitats físiques i psíquiques i uns hàbits de vida saludable.

14. Orientar-se professionalment i acadèmica, tot valorant les pròpies capacitats en relació als propis interessos i les possibilitats d'una posterior inserció en el món del treball.

15. Adoptar actituds de solidaritat i tolerància per superar tot tipus de discriminacions i prejudicis.

Objectius

Criteris per els propòsits específics que l'escola desitja assolir:

1. La cura de la salut dels nois i noies

1.1. Desenvolupar hàbits saludables

a) En l'alimentació
b) En el repòs
c) En la higiene
d) En l'exercici físic
e) En l'esbarjo i la distensió

1.2. Facilitar el coneixement del propi cos i de les atencions que requereix, incidint en aquests tres aspectes:

a) El coneixement del propi cos
b) El coneixement del cos
c) La cura del propi cos

1.3. Responsabilitzar els nois i noies en l'obtenció i el manteniment de condicions saludables en la vida col·lectiva:

1.4. Prevenir l'aparició d'hàbits nocius.

2. El recolzament de l'equilibri emocional i de l'autonomia personal dels nois i noies.

2.1. Acceptar-se a si mateix en totes les dimensions:

a) Promovent un clima general positiu
b) Mantenint una actitud bàsica d'acceptació dels nois i noies.
c) Mostrar-se, els mestres, propers als nois i noies.
d) Evitar el sarcasme, la ironia, ...
e) Aprofitar les situacions de diàleg individual o col·lectiu.

2.2. Promocionar l'autonomia personal dels nois i noies

a) Independència de criteri
b) Capacitat de relacionar-se amb els altres, evitant tant la dependència com la desvinculació.

2.3. Promocionar la capacitat d'acceptar els risc de prendre decisions, assumir-ne les conseqüències, reconeixent els propis errors i encerts.

2.4. Viure amb serenitat la sexualitat

2.5. Valorar la felicitat i el benestar

2.6. El conèixer-se a si mateix, aprofitant totes les situacions que ho permetin (de dificultat, conflicte, èxit).

3. L'ajuda als nois i noies a comprendre la realitat en les seves dimensions (material, social, institucional), i esdevenir capaços d'actuar-hi.

3.1. Desenvolupar la capacitat d'actuar eficaçment en el seu àmbit de la vida quotidiana (casa, carrer, escola) i de resoldre els problemes pràctics tant personals com col·lectius que s'hi plantegen. Això es du a terme en un procés d'aprenentatge amb tres moments importants:

a) El coneixement de les regles o normes dels adults.
b) L'adquisició de l'hàbit de fer les coses.
c) La formulació i interiorització dels principis i comportaments.
d) Quan els nois i noies són grans, el qüestionament d'aquestes normes i l'exploració d'altres possibilitats.

3.2. Domini de les habilitats indispensables en la vida quotidiana:

a) Tenir cura de les coses personals
b) Tenir cura del material escolar
c) Aprendre a moure's per la ciutat

3.3. Comprendre que el treball i l'esforç són indispensables per al domini i bon ús de la realitat.

3.4. Informar suficientment perquè cada noi i cada noia tingui una imatge prou precisa i comprensiva de la realitat.

3.5. Capacitat d'organitzar-se el pensament. Desplegament dels mecanismes de raonament propis de cada edat.

3.6. Desenvolupament d'un raonament flexible i de la capacitat d'adaptació als canvis:

a) Contrastar les diverses explicacions que cadascun d'ells dóna d'un fenomen.
b) Comparar les seves explicacions abans i després d'haver estudiat un fenomen.

3.7. Acceptació de la complexitat de la realitat i la comprensió de les relacions d'interdependència entre els fenòmens i entre les persones:

a) Creant situacions d'aprenentatge basades en la recerca personal evitant en el possible, l'explicació magistral.
b) Ús de fonts d'informació complementària que permetin contrastar i qüestionar la informació dels llibres de text.

4. Ajudar els nois i noies a establir i mantenir relacions personals positives i a esdevenir capaços/ces de participar en la vida dels grups.

4.1. Desenvolupament d'intercanvi personal

a) Capacitat d'expressar els propis punts de vista.
b) Capacitat d'escoltar i entendre els altres.

4.2. Desenvolupament del sentiment de pertinença al grup i a la col·lectivitat escolar. Implicació amb els problemes comuns i en la seva solució.

a) Exposar i fer comprendre als nois i noies els objectius de l'escola i els dels mestres.
b) Fer de la classe un nucli bàsic de la vida social de l'escola.
c) Facilitar que les classes puguin desenvolupar projectes propis i projectar-los a l'exterior.
d) Fer que aquestes realitzacions de classe s'integrin en realitzacions més àmplies d'escola.
e) Construir una "imatge" positiva de l'escola que faci als nois i noies sentir l'orgull de pertànyer-hi.
f) Fer que els nois i noies es sentin responsables de l'escola i tinguin cura de tots els elements que la formen.

4.3. Desenvolupar actituds d'adaptació a les condicions de la vida del grup: acceptació dels altres, tolerància. Saber acceptar el risc que implica aprofundir en les relacions interpersonals, saber estimar-se.
En aquest punt té gran importància l'actitud que pren el mestre enfront els nois i noies i que ha de caracteritzar-se per:

a) Acceptació dels nois i noies, qüestionant-nos els errors o conductes poc socials
b) Escoltar-los, saber prestar-los atenció
c) Adaptar-se a les situacions i a les condicions personals de cada noi/a

4.4. Desenvolupar la capacitat de distanciar-se dels problemes de relació personal i d'elaborar les contradiccions presents en tota relació.

4.5. Desenvolupar la capacitat d'organitzar-se en grup i de gestionar els projectes de classe.

4.6. Ajudar els nois i noies a elaborar la seva manera d'estar en grup i a desenvolupar les seves possibilitats de relació

4.7. Elaborar amb els nois i noies els valors i les exigències de la vida col·lectiva.

4.8. Fer que les relacions entre nois i noies no estiguin marcades pel sexe sinó pel que cada persona és.

5. Ajudar els nois i noies a realitzar-se intel.lectualment i a desplegar les potencialitats del seu pensament.

5.1. Desenvolupar la capacitat d'observació sistemàtica, ajudant-se de procediments de mesura que complementin l'observació

5.2. Assegurar l'adquisició de les categories lògiques elementals: classificar, seriar, inclusió, exclusió,... i la seva aplicació.

5.3. Assegurar la capacitat d'una expressió oral ordenada que permeti als nois i noies dir allò que volen dir.

5.4. Assegurar els mecanismes i la comprensió lectora a un nivell suficient d'instrumentalització.

5.5. Assegurar la capacitat d'expressió ordenada i precisa del propi pensament.

5.6. Assegurar el domini progressiu de la lògica del llenguatge.

5.7. Aprofundir en el significat de les formes lingüístiques elaborades i saber trobar-ne de noves.

5.8. Assegurar la comprensió i el domini progressiu dels mecanismes de càlcul.

5.9. Comprendre la lògica de les operacions elementals i saber-la aplicar en la resolució de problemes pràctics.

5.10. Desenvolupar la capacitat de sistematitzar informacions, resumir, analitzar, etc.

5.11. Desenvolupar la capacitat d'ordenar les dades significatives per a la solució del problema.

5.12. Desenvolupar la capacitat de formular hipòtesis i seleccionar sistemes de verificació.

5.13. Construcció de la memòria com arxiu de dades ordenades i no com a simple amuntegament d'elements dispersos.

5.14. Desenvolupar la concentració, la tenacitat, l'ordre, etc.

6. Donar facilitats perquè els nois i noies s'adaptin a la realitat de forma crítica.

6.1. Realitzar aprenentatges propis de la cultura que viuen (saber anar pel carrer, comprar, llegir el diari, triar espectacles, cuinar, ...)

6.2. Aprendre a dominar els estris de transmissió i d'intercanvi cultural (desenvolupar la capacitat de rebre i comprendre missatges, d'usar codis,...)

6.3. Ajudar a prendre consciència als nois i noies de les exigències de la vida social organitzada (conèixer el projecte i el reglament de l'escola, distribuir tasques i feines de la classe, implicar-los en l'organització de sortides culturals i excursions,...)

6.4. Ajudar a prendre consciència als nois i noies de la necessitat de normes que regulin la vida col·lectiva i de la necessitat d'adaptar-hi el seu comportament

7. L'elaboració de la identitat i de les opcions personals.

8. Que els/les alumnes adquireixin la capacitació tècnica o científica que els permeti una bona inserció en el món laboral o universitari.

8.1. Actualitzar constantment els objectius terminals de les àrees i matèries en funció dels nous "estat de la qüestió", de les noves publicacions, eines i instruments tecnològics.

8.2. Valorar críticament els avenços tecnològics del nostre temps, examinant el seu impacte en la societat i en els individus. Considerar els valors humans per damunt de qualsevol servitud a les noves tecnologies.

8.3. Presentar als alumnes tots els camins possibles des de qualsevol branca acadèmica, segons les característiques personals de cadascun d'ells. Reorientar positivament als alumnes siguin quins siguin els seus resultats acadèmics.

8.4. Seguir l'evolució professional o acadèmica dels alumnes que han abandonat l'Escola (sempre que sigui materialment possible), perquè aquest seguiment pot ajudar a valorar l'eficiència del nostre projecte educatiu.

Objectius institucionals

L'Escola ha tingut aquests darrers anys un paper destacat en la consecució dels objectius fundacionals de la Fundació Cultural Hostafrancs.

En l'àmbit d'ensenyament reglat ha consolidat la seva oferta educativa mantenint el nombre d'unitats en tot el procés de transformació de la LOGSE i gaudint d'un prestigi gràcies a l'esforç de tota la comunitat educativa. L'objectiu és continuar treballant per a millorar aquesta qualitat.

En l'àmbit de l'ensenyament no reglat s'han engegat cursos de formació diversos prenent una dimensió que no havia tingut mai. Aquesta oferta, adreçada a persones que volen fer una formació continuada, ha permès donar una resposta a un dels objectius establerts en els estatuts de la Fundació.

En l'àmbit cultural, tant la dimensió cultural de l'Escola amb les activitats del grup UNESCO, Medi Ambient, Sant Jordi, com la dimensió de les activitats extraescolars gestionades per l'AMPA al Centre Montserrat Xavier, també és una resposta als objectius culturals de la Fundació, que cal continuar promocionant per a donar resposta al lleure d'infants i adolescents.

Objectius institucionals

És necessari que l'Escola no estigui tancada en ella mateixa i procuri tenir molta relació amb altres estaments i institucions del món educatiu i social del barri, de la ciutat, de Catalunya, de l'Estat i del món.

Aquests darrers anys s'ha fet un esforç per a estar presents en els àmbits educatius del barri i la ciutat. Així l'Escola està present en el Consell Escolar Municipal del Districte com a un dels representants de titulars d'Escoles concertades. També en el Consell Escolar Municipal de Barcelona ciutat on l'Escola representa al mateix sector.

En altres àmbits l'Escola ha prestat la seva col.laboració a l'administració educativa en tot allò pel que ha estat requerida. Concretament va formar part de la comissió de matriculació de Barcelona ciutat d'Infantil-Primària el curs 97-98 com a representant dels titulars de les escoles concertades.

Hem estat receptors, pràcticament cada any, de visites de grups d'ensenyament d'altres països interessats a conèixer la trajectòria de l'Escola en el procés d'implantació dels nous ensenyaments de la LOGSE.

Tenim convenis amb la Universitat de Barcelona i amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a rebre estudiants en pràctiques dins dels diversos nivells educatius de l'Escola.

Des de la Tutoria Laboral s'han establerts convenis amb la Cambra de Comerç de Barcelona i amb diverses empreses a fi de poder enviar a alumnes a fer-hi pràctiques. D'aquesta relació neixen altres activitats com poden ser cursos de formació per a les empreses, treball de recerca per compte de les empreses, etc.

Des de fa anys col.laborem amb el Col.legi de Doctors Llicenciats de Catalunya en l'organització de les Escoles d'Estiu i Hivern, especialment oferint els nostres tallers i la nostra infraestructura informàtica als cursos tècnics que s'hi organitzen.

Formem part del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, participant en les seves iniciatives a fi de donar a conèixer a nivell de barri les activitats de l'Escola. En aquest sentit hem participat diversos cops en les edicions de Firaentitats que es celebren periòdicament a les Cotxeres de Sants.

Objectius institucionals

L'Escola ha donat suport i en continua donant a tota iniciativa de formació permanent del professorat, entenent que aquesta és fonamental per al manteniment i consecució dels objectius pedagògics de la mateixa.

Cal esmentar l'esforç fet en el reciclatge del professorat a nivell informàtic d'usuari aquests darrers anys. Els diversos cursos fets a l'Escola han permès que la totalitat del professorat sigui usuari avançat de l'ordinador.

També s'ha treballat per lograr que el professorat accedís a l'acreditació que dóna el Departament d'Ensenyament per a poder impartir les classes en català. La major part del professorat de Primària i Secundària està en possessió d'aquesta acreditació.

Projecte Educatiu

Els preceptes legals en els que es basa el nostre Projecte Educatiu són:

• EL DRET A L'EDUCACIÓ I EL PRINCIPI DE LA LLIBERTAT D'ENSENYAMENT (Constitució espanyola art. 27)

• ELS CIUTADANS DE CATALUNYA SÓN TITULARS DELS DRETS I DEURES FONAMENTALS ESTABLERTS A LA CONSTITUCIÓ (Art. 8è -1- de l'Estatut d'Autonomia)
  

• DRET A LA LLIBERTAT DE CÀTEDRA (Art. 20 de la Constitució)

• LEY ORGÁNICA DEL DERECHO A LA EDUCACIÓN (LODE) (BOE, 4 de juliol de 1985)

• LEY ORGÁNICA 1/1990 de 3 de Octubre, DE ORDENACIÓN GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE) (BOE, 3 d'octubre).

• LEY ORGÁNICA , 9/1995, DE LA PARTICIPACIÓN, EVALUACIÓN Y GOBIERNO DE LOS CENTROS DOCENTES (LOPAG).

• LLEI 1/1982 , de 3 de març, PER LA QUAL ES REGULEN LES FUNDACIONS PRIVADES, modificada per la llei 21/1985 de 8 de novembre.

• ESTATUTS DE LA FUNDACIÓ CULTURAL D'HOSTAFRANCS.

• CONVENI COL.LECTIU DE L'ENSENYAMENT PRIVAT DE CATALUNYA

• DECRET 202/1997, de 19 de maig PEL QUAL ES REGULEN LES ASSOCIACIONS DE PARES D'ALUMNES (DOGC, 19 de juny)

• DECRET 110/1997 PEL QUAL ES REGULEN ELS ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PRIVATS ACOLLITS AL RÈGIM DE CONCERTS EDUCATIUS (DOGC, 6 de maig)
  

• REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DE L'ESCOLA "JOAN PELEGRÍ"

• DECRET,226/1997, de 17 d'octubre, DE DRETS I DEURES DELS ALUMNES (DOGC, 24 d'octubre)

• NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT D'ENSENYAMENT PRIMARI I SECUNDARI (ordre 9 de juny de 1985; DOGC, 2 de setembre)

• REIAL DECRET 1004/1991, de 14 de juny, PEL QUAL S'ESTABLEIXEN ELS REQUISITS MÍNIMS DELS CENTRES QUE IMPARTEIXEN ENSENYAMENTS DE RÈGIM GENERAL NO UNIVERSITARI (BOE, 26 de juny) modificat pel reial decret 1484/1994, de 2 de juny (BOE, 24 de juny)

• DECRET 75/1992 de 9 de març PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ GENERAL DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL, L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA I D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 3 d'abril)

• DECRET, 94/1992, de 28 d'abril PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ CURRICULAR DE L'EDUCACIÓ INFANTIL (DOGC, 13 de maig)

• DECRET, 95/1992, de 28 d'abril, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ CURRICULAR DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (DOGC, 13 de maig)

• DECRET, 96/1992, de 28 d'abril, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ CURRICULAR DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 13 de maig)

• DECRET, 75/1196, de 5 de març, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ DELS CRÈDITS VARIABLES DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 11 de març)

• ORDRE de 12 de novembre de 1993, PER LA QUAL ES DETERMINEN ELS DOCUMENTS I REQUISITS FORMALS DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (DOGC, 26 de novembre)

• ORDRE de 3 de juny de 1996, PER LA QUAL ES DESPLEGA L'ORGANITZACIÓ I AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (DOGC, 7 de juny )

• DECRET, 82/1996, de 5 de març, PEL QUAL S'ESTABLEIX L'ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE BATXILLERAT (DOGC, 3 de març)

• ORDRE de 31 de juliol de 1998, DE DESPLEGAMENT DE L'ORGANITZACIÓ I AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE BATXILLERAT (DOGC, 2 d'agost)

• REIAL DECRET 676/1993, de 7 de maig, DE DIRECTRIUS GENERALS SOBRE TÍTOLS DE FP I ENSENYAMENTS MÍNIMS

• REIAL DECRET 622/1995, de 21 de maig, TÍTOL DE TÈCNIC SUPERIOR EN SISTEMES DE TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICS.

• DECRET 371/1996, de 29 d'octubre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR DE SISTEMES DE TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICS (DOGC, 22 de novembre)

• DECRET 313/1995, de 7 de novembre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ANÀLISI I CONTROL (DOGC, 30 de novembre)

• REIAL DECRET 811/1993, de 28 de maig, MODIFICAT PEL REIAL DECRET 2207/1993, de 17 de desembre I COMPLETAT PEL REIAL DECRET 1411/1994, de 25 de juny, TÍTOL DE TÈCNIC SUPERIOR EN ANÀLISI I CONTROL I ENSENYAMENTS MÍNIMS

• DECRET 313/1995, de 7 de novembre, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ANÀLISI I CONTROL (DOGC, 30 de novembre)

• REIAL DECRET 1659/1994, de 22 de juliol, TÍTOL TÈCNIC SUPERIOR EN ADMINISTRACIÓ I FINANCES I ENSENYAMENTS MÍNIMS

• DECRET 63/1996, de 6 de febrer, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DEL CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR D'ADMINISTRACIÓ I FINANCES (DOGC, 29 de desembre)

• REIAL DECRET 1662/1994, de 24 de juliol, TÍTOL TÈCNIC DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA I ENSENYAMENTS MÍNIMS

• DECRET 57/1996, de 6 de febrer, PEL QUAL S'ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DEL CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA (DOGC, 29 de febrer)

Les famílies

Anàlisi de la situació sòcio econòmica, laboral i cultural de les famílies dels alumnes

La present anàlisi s'ha fet tenint en compte les dades a partir dels fulls de preinscripció dels cursos 97/98 i 88/89 relatives als estudis, situació laboral i professió dels pares i mares de l'escola i el lloc de residència (a partir del codi postal) segons figuren en els fulls que omplen les famílies quan fan la preinscripció dels seus fills i filles a l'escola. Les dades corresponen a P-3, 1r i 3r d'ESO, CFGM i CFGS, que són els nivells que durant el curs 1997/98 s'han incorporat a l'escola. En aquestes dades s'ha fet distinció específica entre la situació de pares i mares. Finalment, s'ha realitzat la comparació entre els anys 97/98 i 88/89, que és el primer any en què es varen recollir les dades esmentades, cosa que permet observar l'evolució després de gairebé 10 anys.

De l'anàlisi sobre la situació professional dels pares observem que una gran majoria de pares i mares tenen una professió definida. Comparat amb el curs 88/89 veiem un descens dels pares sense professió i un increment de les mares que manifesten tenir-ne, que passen del 38% al 68%.

Respecte a la professió dels pares i mares es comprova que una majoria significativa treballen d'administratius. En el cas dels pares destaquen. també, els grups de tècnics de grau mig i superior, i els treballadors industrials i de serveis, els dos darrers grups, però molt disminuïts en relació a les dades del curs 88/89. Pel que fa a les mares s'observa un augment de tècnics de grau mig en detriment de les treballadores de serveis. Aquesta tendència és paral.lela a l'evolució general del mercat de treball i més en un barri com el de Sants-Montjuïc.

Pel que fa a l'anàlisi de la situació laboral, trobem que predominen els pares i les mares en situació d'actius i amb llocs de treballs fixos o indefinits. Aquesta anàlisi feta per pares i mares ens indica que les mares actives han passat, en 10 anys, del 38% al 68%. La incorporació de les mares de l'Escola al món del treball és un dels aspectes més rellevants que es dedueixen de l'estudi d'aquestes dades. Aquesta incorporació de les mares a l'activitat laboral explica l'elevada demanda d'activitats extraescolars a les tardes i la de serveis com la guarderia dels matins i el casal de setembre.

Pel que fa referència als estudis dels pares trobem que predominen els pares i mares amb estudis secundaris, seguits -en el cas dels pares- pels que tenen estudis superiors (universitaris). En relació al curs 87/88 s'observa una disminució del nombre de pares, sense estudis o només amb estudis primaris i un increment de pares amb estudis secundaris i superiors. La incorporació de noves generacions de pares, especialment els dels més petits que són els més joves, P-3, fa que la tendència a una major formació acadèmica quedi reflectida en l'estudi, la mateixa tendència s'observa en relació a les mares.

Anàlisi de la procedència geogràfica dels alumnes.

La tendència general des del curs 87/88 fins el curs 97/98 ha estat la d'una disminució dels alumnes que provenen dels districtes més propers (Sants, Hostafrancs i la Bordeta, 08014 i Zona Franca, Poble Sec, 08004) i un increment ostensible d'alumnes d'altres districtes (Les Corts, Esquerra de l'Eixample i Passeig de la Zona Franca).

Aquesta tendència és més accentuada a mesura que els alumnes són més grans. Els alumnes, com més petits són més a prop de l'escola viuen (Infantil P-3 56%, 1r d'ESO 44% 3r d'ESO 39%, etc)

També comença a ser significatiu el nombre d'alumnes que provenen d'altres districtes o altres municipis. Com passa amb l'anàlisi anterior, com més grans són de més lluny vénen.

D'aquesta anàlisi se'n desprèn que l'alumnat de l'escola cada cop té una procedència més variada. Als nivells obligatoris han disminuït els alumnes del barri i han estat substituïts per alumnes de barris confrontats. La baixada de la demanda procedent del barri, atribuïble al descens de la natalitat, ha estat compensada per l'augment de la demanda procedent d'altres districtes o poblacions. Això ens ha permès no tenir places vacants, fet freqüent a moltes escoles de Barcelona. Pensen que això és a conseqüència de la confiança que la nostra escola genera i el reconeixement de la tasca realitzada, més enllà del barri.

Pel que fa als cicles de grau superior, un 67% vénen d'altres districtes o altres poblacions d'arreu de Catalunya, fet que demostra que aquests ensenyaments professionals cal considerar-los, per l'interès acadèmic que desperta en un alumnat adult que no troba en la distància un obstacle insalvable. Val a dir que l'excel·lent situació de l'escola, pel que fa a transport públic, facilita l'arribada dels alumnes al nostre centre.